El encuentro con Layla Martínez tendrá lugar el 3 de julio
A causa de un problema de salud familiar, la escritora Layla Martínez no pudo estar el pasado 29 de Mayo en Casa Bardin para participar en el ciclo Con todas las letras, la nueva fecha para el encuentro para hablar de literatura es el 3 de Julio. Layla Martínez (Madrid, 1987)Leer más
Vuelve «Cultura-500» con actividades para 13 pequeños municipios más
La segunda edición de este ciclo del Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert comienza este sábado en Camp de Mirra con un taller de percusión de Pakito Baeza La segunda edición del ciclo ‘Cultura -500’ del Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert llegará este verano a trece localidades, con loLeer más
Se abre el plazo para la convocatoria de Ayudas a Revistas 2026
El Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert ha convocado las Ayudas a Revistas 2026, cuyo objetivo es apoyar la difusión de entidades culturales sin ánimo de lucro. Los interesados pueden optar a estas subvenciones, que apoyan la difusión de entidades culturales sin ánimo de lucro, hasta el próximo 22 deLeer más
Roberto Urbano gana el primer premio de los EAC 2026 con «Será o no será»
El artista Roberto Urbano se ha alzado con el primer premio del XXVI Concurso Internacional “Encuentros de Arte Contemporáneo”, organizado por el Instituto Juan Gil-Albert junto a la Universidad de Alicante. El diputado de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha inaugurado esta tarde en el Museo de la Universidad deLeer más
EAC 2026. Exposición en el MUA y elección de ganadores
La exposición de la XXVI edición de los EAC es fruto de la colaboración entre la Diputación de Alicante y la Universidad de Alicante, a través del Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert y el Museo de la Universidad de Alicante respectivamente. Se eligirá a los premiados, primer, segundo yLeer más
Las Jornadas de Ilustración y Cómic DibujALC llegan a su tercera edición
El Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert ha presentado esta mañana las III jornadas de Ilustración y Cómic DibujALC que se desarrollarán en Alicante los próximos días 21 y 23 de mayo, en colaboración con Casa Mediterráneo, continuando con el formato de demostraciones prácticas y la participación de reconocidos artistas.Leer más
Agenda de actividades
Presentación del libro «Teatro Wagner», un escenario histórico
28 hoursTeatro Wagner
Aspe
Club Escucha «Brasil. Tropicalismo dulce y radical»
2 daysCasa Bardin, Alicante
C/ San Fernando, 44
Ciclo «Cultura en valencià». Con Brauli Montoya
4 daysErmita de Sant Felip
Novelda
Conferencia «Mujeres precursoras del cine y los audiovisuales»
5 daysAuditorio Ángel María Boronat, Aspe
Aspe
Ciclo «Cultura -500». Teatro «Aquella casa enorme»
5 daysCasa de Cultura, Beniardà
C/ Sant Joaquim, 03517 Beniardà, Alicante
Ciclo «Cultura -500». Taller de sketchers urbanos. Con Quico Vidal
12 daysPlaça de L'Arbre, Facheca
Facheca
Ciclo «Otros museos. El arte de transformar la historia». Museo de la Muñeca
12 daysMuseo de la Muñeca, Onil
Onil
Ciclo «Cultura -500». Teatro «Aquella casa enorme»
12 daysCentre Social, Castell de Castells
Castell de Castells
Ciclo «La mirada oblicua». Entre la realidad y la ficción: el cine. Con Benito Zambrano y Pepa Blanes
14 daysCasa Bardin, Alicante
C/ San Fernando, 44
Ciclo «Mi episodio favorito». Serie «Innato»
17 daysCasa Bardin, Alicante
C/ San Fernando, 44
Exposición «Alicante una provincia de western en los 60»
17 daysCuevas del Rodeo
Rojales
Últimas publicaciones
«Gaudeamus igitur: pensar, reflexionar, comentar»
Carles Cortés Orts
29/05/2026
Carles Cortés Orts escriu articles d’opinió de manera regular des del 2021, cada setmana, en diversos mitjans de comunicació com el diari Información, la Hoja del Lunes, de l’Associació de Periodistes de la Província d’Alacant, i en Alicante Plaza. Aquesta és una primera selecció de més d’un centenar d’articles, publicats entre 2021 i 2023, agrupats en cinc apartats que responen als distints lemes en llatí que configuren l’origen de les nostres universitats. Des dels articles sobre aspectes que atanyen a la col·lectivitat d’Universitas, als més relacionats amb el món acadèmic de l’Studia Generalia, als vinculats a la literatura i la filologia de Trivium, als que desenvolupen una temàtica d’altres ciències, des de la història a la tecnologia, de Quadrivium, als més íntims vinculats amb la llengua i la cultura de Lingua Franca. Una invitació de l’autor, com apunta el títol, a gaudir de la seua lectura, però sobretot a pensar, reflexionar i comentar. Tot això en una estructura que configura. una unitat conceptual històrica procedent del món universitari antic i que dota el llibre d’una arquitectura simbòlica humanista i rica intel·lectualment. Un viatge pel coneixement a través de les paraules.
«Caminar, veure, assaborir i contar»
Josep Bernabeu Mestre, Inés Antón Dayas, Ángeles Ruiz García i Maria Tormo Santamaria
29/05/2026
De la mà del reporter i periodista Antonio González Pomata (1926-1996), el lector coneixerà les claus que expliquen moltes de les transformacions —no sempre en la bona direcció— que va experimentar la societat alacantina entre les dècades de 1950 i 1990. La mirada crítica de la realitat sobre la qual informava, primer en l’àmbit del sector agrari i més tard en l’etnogràfic, el turístic i el gastronòmic, el va convertir en referent i prescriptor. Les seues cròniques, reportatges i publicacions van documentar la desaparició de paisatges, oficis, tradicions, modes i estils de vida i, al mateix temps, van reflectir el seu compromís social en mostrar empatia cap als problemes, els anhels i les necessitats de la gent. Va ser la cara visible i el protagonista indiscutible del projecte «Menjars de la terra», una iniciativa que va posar en marxa el 1985 el diari Información amb la finalitat de contribuir a la recuperació de les tradicions culinàries i gastronòmiques. Es tracta d’una de les aportacions més rellevants de Pomata en situar el fet gastronòmic —què mengem i com ho mengem— dins el procés de l’alimentació, i en prevaldre la relació entre cuina i territori. Els capítols relacionats amb aquesta temàtica mostren l’amplitud d’objectius i la importància que atorgava tant a la revitalització dels sistemes agroalimentaris de les comarques d’Alacant com a una millor valoració dels productes autòctons. La monografia es completa amb unes consideracions sobre el llegat de futur que representa el patrimoni gastronòmic valencià i amb una selecció de receptes tradicionals i fotografies dels plats i elaboracions recollides en els col·leccionables Menjars de la terra que es van publicar entre 1985 i 1996.
«Rondallari de Tàrbena»
Joan Lluís Monjo Mascaró
29/05/2026
El Rondallari de Tàrbena té dos objectius fonamentals, d’una banda, es proposa donar a conéixer un corpus rondallístic recopilat de manera exhaustiva de la tradició oral de Tàrbena (Marina Baixa), i d’altra banda, es proposa representar una eina per al coneixement del «tarbener» o «parlar de sa», la varietat dialectal local de Tàrbena. El treball està estructurat en dos apartats: la «presentació» i el «rondallari de Tàrbena». En la «presentació» es donen les claus per a entendre la fesomia del treball, que parteix d’una metodologia d’investigació basada en el treball de camp sobre fonts orals i en la transcripció dels textos seguint uns criteris que responen a la màxima fidelitat a la forma oral. Així mateix es focalitza l’atenció en dos vessants destacats que permeten aprofundir en el coneixement del corpus rondallístic tarbener, com són els elements que caracteritzen l’art de la narrativa oral i els elements dialectals detectats en les rondalles, que poden ser enteses com un testimoni lingüístic excepcional del parlar de sa. El «rondallari de Tàrbena» pròpiament dit és una antologia de 235 contes i acudits representatius de la tradició oral tarbenera, seguint la catalogació internacional proposada en The types of international folktale de Hans-Jörg Uther (2024) i per altres catàlegs d’àmbit peninsular. Els textos apareixen acompanyats amb breus comentaris per entendre els aspectes particulars de les versions i amb un aparell bibliogràfic que vincula els materials tarbeners amb altres versions valencianes, si n’hi ha, o amb versions d’altres territoris. Cal destacar en l’annex un vocabulari per a ajudar a entendre les veus de caràcter més local o d’àmbit restringit. El treball ofereix la possibilitat d’accedir a un arxiu sonor que permet sentir de primera mà una part dels materials reproduïts per escrit.
«Rafael Altamira, pedagogo. Los pilares de la edducación pública española»
Ignacio Ramos Altamira
29/05/2026
El pedagogo, historiador, catedrático universitario y jurista alicantino Rafael Altamira y Crevea (Alicante, 1866-Ciudad de México, 1951), formado en las ideas de la Institución Libre de Enseñanza, dio un gran impulso a la educación popular y a la enseñanza pública española en las primeras décadas del siglo XX, primero con la creación de la Extensión Universitaria de la Universidad de Oviedo para la formación del obrero y después con su titánica labor en beneficio de la mejora de la abandonada escuela primaria española como Director General de Primera Enseñanza, entre 1911 y 1913. En este libro, se detalla su firme defensa de la escuela pública, de la dignificación del trabajo del maestro, de la modernización pedagógica de la enseñanza, de la instrucción de la mujer, empeño que sirvió de referencia para los políticos y técnicos que le sucedieron en el cargo, entre ellos su paisano Rodolfo Llopis Ferrándiz (1895-1983), principal responsable de la alabada política educativa del primer gobierno de la Segunda República española.
