«L’embruix de la Mariola i els seus voltans. Vivències i Tradicions»

Ferran Albors i Jordà

29/05/2026

Este llibre, ens endinsa, des de la passió i l’estima, en esplèndids paratges i ens descobreix els secrets que amaguen, alhora que desengruna minuciosament els viaranys i les sendes, els noms de cada lloc, els raconets més amagats i, per descomptat, les plantes i les herbes que hi podem anar trobant juntament amb les principals propietats que tenen. Tot això, adobat amb anècdotes, succeïts i copiosos esmorzars en bona companyia.

Gràcies al registre minuciós de cada eixida, l’autor ens estimula tant a recrear-la com a preparar els remeis casolans a partir de les plantes que ens recomana recollir en cada època.

El llibre està impregnat d’estima per la terra, i per la natura, de la mà de les memòries recreades per l’autor, com també la dels parents i amics que el van guiar. En l’obra trobem la transcripció de moltes altres memòries inscrites en el patrimoni col·lectiu i que ens ajuden a transitar per camins no tan sols físics, sinó també emotius.

«Gaudeamus igitur: pensar, reflexionar, comentar»

Carles Cortés Orts

29/05/2026

Carles Cortés Orts escriu articles d’opinió de manera regular des del 2021, cada setmana, en diversos mitjans de comunicació com el diari Información, la Hoja del Lunes, de l’Associació de Periodistes de la Província d’Alacant, i en Alicante Plaza. Aquesta és una primera selecció de més d’un centenar d’articles, publicats entre 2021 i 2023, agrupats en cinc apartats que responen als distints lemes en llatí que configuren l’origen de les nostres universitats. Des dels articles sobre aspectes que atanyen a la col·lectivitat d’Universitas, als més relacionats amb el món acadèmic de l’Studia Generalia, als vinculats a la literatura i la filologia de Trivium, als que desenvolupen una temàtica d’altres ciències, des de la història a la tecnologia, de Quadrivium, als més íntims vinculats amb la llengua i la cultura de Lingua Franca. Una invitació de l’autor, com apunta el títol, a gaudir de la seua lectura, però sobretot a pensar, reflexionar i comentar. Tot això en una estructura que configura. una unitat conceptual històrica procedent del món universitari antic i que dota el llibre d’una arquitectura simbòlica humanista i rica intel·lectualment. Un viatge pel coneixement a través de les paraules.

«Caminar, veure, assaborir i contar»

Josep Bernabeu Mestre, Inés Antón Dayas, Ángeles Ruiz García i Maria Tormo Santamaria

29/05/2026

De la mà del reporter i periodista Antonio González Pomata (1926-1996), el lector coneixerà les claus que expliquen moltes de les transformacions —no sempre en la bona direcció— que va experimentar la societat alacantina entre les dècades de 1950 i 1990. La mirada crítica de la realitat sobre la qual informava, primer en l’àmbit del sector agrari i més tard en l’etnogràfic, el turístic i el gastronòmic, el va convertir en referent i prescriptor. Les seues cròniques, reportatges i publicacions van documentar la desaparició de paisatges, oficis, tradicions, modes i estils de vida i, al mateix temps, van reflectir el seu compromís social en mostrar empatia cap als problemes, els anhels i les necessitats de la gent. Va ser la cara visible i el protagonista indiscutible del projecte «Menjars de la terra», una iniciativa que va posar en marxa el 1985 el diari Información amb la finalitat de contribuir a la recuperació de les tradicions culinàries i gastronòmiques. Es tracta d’una de les aportacions més rellevants de Pomata en situar el fet gastronòmic —què mengem i com ho mengem— dins el procés de l’alimentació, i en prevaldre la relació entre cuina i territori. Els capítols relacionats amb aquesta temàtica mostren l’amplitud d’objectius i la importància que atorgava tant a la revitalització dels sistemes agroalimentaris de les comarques d’Alacant com a una millor valoració dels productes autòctons. La monografia es completa amb unes consideracions sobre el llegat de futur que representa el patrimoni gastronòmic valencià i amb una selecció de receptes tradicionals i fotografies dels plats i elaboracions recollides en els col·leccionables Menjars de la terra que es van publicar entre 1985 i 1996.

«Rondallari de Tàrbena»

Joan Lluís Monjo Mascaró

29/05/2026

El Rondallari de Tàrbena té dos objectius fonamentals, d’una banda, es proposa donar a conéixer un corpus rondallístic recopilat de manera exhaustiva de la tradició oral de Tàrbena (Marina Baixa), i d’altra banda, es proposa representar una eina per al coneixement del «tarbener» o «parlar de sa», la varietat dialectal local de Tàrbena. El treball està estructurat en dos apartats: la «presentació» i el «rondallari de Tàrbena».  En la «presentació» es donen les claus per a entendre la fesomia del treball, que parteix d’una metodologia d’investigació basada en el treball de camp sobre fonts orals i en la transcripció dels textos seguint uns criteris que responen a la màxima fidelitat a la forma oral. Així mateix es focalitza l’atenció en dos vessants destacats que permeten aprofundir en el coneixement del corpus rondallístic tarbener, com són els elements que caracteritzen l’art de la narrativa oral i els elements dialectals detectats en les rondalles, que poden ser enteses com un testimoni lingüístic excepcional del parlar de sa. El «rondallari de Tàrbena» pròpiament dit és una antologia de 235 contes i acudits representatius de la tradició oral tarbenera, seguint la catalogació internacional proposada en The types of international folktale de Hans-Jörg Uther (2024) i per altres catàlegs d’àmbit peninsular. Els textos apareixen acompanyats amb breus comentaris per entendre els aspectes particulars de les versions i amb un aparell bibliogràfic que vincula els materials tarbeners amb altres versions valencianes, si n’hi ha, o amb versions d’altres territoris. Cal destacar en l’annex un vocabulari per a ajudar a entendre les veus de caràcter més local o d’àmbit restringit. El treball ofereix la possibilitat d’accedir a un arxiu sonor que permet sentir de primera mà una part dels materials reproduïts per escrit.