En Prohibit fixar cartells, Manuel Valero Gómez fa un al·legat líric i social sobre el nostre temps, retraient, amb sorna i ironia, que de tot és responsable l’empresa anunciadora. Els títols —del llibre tot i de les parts, i de les parts de les seues parts— donen compte antipoètica —en la parra de *Nicanor— de la connexió pròxima de les seues pàgines amb el dia a dia, amb els seus problemes fora de servei i fins i tot amb la seua aposta necessària per la filosofia barata. Al llarg de les pàgines, queda patent la solidesa literària de l’autor, que fa referències explícites i implícites a la tradició, des de *Alberti a Luis García Montero, però no renúncia a experiments lingüístics suggeridors, com la disposició tipogràfica dels versos.