Presentació del llibre «Prohibido fijar carteles» de Manuel Valero
En Prohibido fijar carteles, Manuel Valero Gómez fa un al·legat líric i social sobre el nostre temps, retret, amb sorna i ironia, que de tot és responsable l’empresa anunciadora. Els títols —del llibre tot i de les parts, i de les parts de les seues parts— donen compte antipoètic —a la parra de Nicanor— de la connexió propera de les seves pàgines amb el dia a dia, amb els seus problemes fora de servei i fins i tot amb la seva aposta necessària per la filosofia barata. Al llarg de les pàgines, queda palesa la solidesa literària de l’autor, que fa referències explícites i implícites a la tradició, des d’Alberti a Luis García Montero, però no renuncia a experiments lingüístics suggerents, com ara la disposició tipogràfica dels versos.
