Taula redona: “Considerant / Comprenent a César Vallejo: investigadores alacantines en el centenari de Trilce”
En complir-se el centenari de l’obra Trilce, (Lima, 1922), el poemari més important i conegut del poeta peruà César Vallejo, considerat, gràcies a les seues audàcies lexicogràfiques i sintàctiques, com una obra cabdal de la poesia universal moderna i obra mestra de l’Avantguarda poètica en llengua espanyola, es planteja aquesta taula redona en la qual participaran dues catedràtiques de Literatura hispanoamericana de la UA al costat d’una jove investigadora en la matèria, que donarà a conéixer les seues investigacions i avanços en la matèria a tots els assistents.
Es realitzarà una taula redona composta exclusivament per tres dones alacantines especialistes en l’obra que Vallejo i en la seua influència en els poetes iberoamericans. Aquesta obra la va començar a escriure en 1918; la seua major part va ser escrita en 1919, i els últims dos poemes en 1922. L’edició príncep (primera edició) va ser impresa en els Tallers de la Penitencieria de Lima, en un tiratge curt de 200 exemplars.
Ponents:
Carmen Alemany Bay: Doctora en Filologia hispànica. Catedràtica de literatura hispanoamericana de la Universitat d’Alacant. En l’actualitat té 4 sexennis d’investigació (01/01/2016) i 5 quinquennis (01/01/2019). Va ser Directora del Màster en Estudis Literaris de la citada Universitat i durant dotze anys del Centre d’Estudis Iberoamericans Mario Benedetti. Directora de la revista Amèrica sense Nom i de la col·lecció Quaderns d’Amèrica sense Nom.
És autora dels següents llibres: La novelística de Carmen Martín Gaite. Aproximación crítica (1990); Poética coloquial hispanoamericana (1997); La polémica del meridiano intelectual de Hispanoamérica (1927). Estudio y textos (1998); Mario Benedetti (1999); Residencia en la poesía: poetas latinoamericanos del siglo XX, La narrativa de la alteridad en América Latina (a partir del boom) (2009) i Miguel Hernández, el desafío de la escritura. El proceso de creación de la poesía hernandiana (2013).
Ha sigut antòloga i editora d’obres de Miguel Hernández, especialment, l’edició de la Obra completa de Miguel Hernández, amb Agustín Sánchez Vidal i José Carlos Rovira, Madrid, Espasa-Calpe, 1992. És editora també de l’obra de Jaime Sabines, Uno es el poeta. Antología, (2001) i de la Poesía completa de José María Heredia (2004)
Ha sigut editora dels següents volums: Sobre Dulce María Loynaz (Estudis sobre la seua poesia, la seua narrativa i les seues opinions literàries) (edició amb Remedios Mataix) (2007); América en el imaginario europeo. Estudios sobre la idea de América a lo largo de cinco siglos (edición con Beatriz Aracil) (2009); Háblame de poesía. Reflexiones sobre la poesía española e hispanoamericana y conversaciones poéticas (edición con Pilar Blanco) (2009); Diálogos para el Bicentenario: Concepción-Alicante (con María Nieves Alonso) (2011); Artes poéticas mexicanas (de los Contemporáneos a la actualidad) (2015); Raúl Zurita. Alegoría de la desolación y la esperanza (con Eva Valero Juan i Víctor M. Sanchis) (2016) y Las ficciones heterodoxas de Margo Glantz. Visiones críticas (2018).
És editora dels següents nombres monogràfics de revistes: Relacions entre la literatura espanyola i hispanoamericana en el segle XX. Amèrica sense nom (2002) i Anals de Literatura Espanyola. Narradores hispanoamericanes des de la Independència als nostres dies (2004). També editora en col·laboració de les següents actes de Congressos: José Martí: història i literatura davant la fi del segle XIX (1997), Inventari còmplice. Actes del Congrés Internacional Mario Benedetti (1999), L’illa possible, Actes de l’III Congrés de l’AEELH (2000), La llengua, l’acadèmia, el popular, els clàssics, els contemporanis. Homenatge a Alonso Zamora Vicente (2003), Neruda i la tradició literària, Actes de l’IX Congrés del Celcirp. Relacions culturals i literàries entre els tres països del Riu de la Plata (2003).
Eva Valero Juan: Doctora en Filologia Hispànica i Catedràtica de literatura hispanoamericana de la Universitat d’Alacant. La seua trajectòria investigadora s’ha centrat en la literatura hispanoamericana, amb especial dedicació a la literatura peruana i a les relacions entre ciutat i literatura. En aquesta línia, destaquen els libros Lima en la tradición literaria del Perú, de la leyenda urbana a la disolución del mito (2003), La ciudad en la obra de Julio Ramón Ribeyro (2003), i l’edició de La casa de cartón de Martín Adán (Huerga y Fierro, 2006), així com treballs sobre nombrosos autors llatinoamericans: entre d’altres, Ricardo Palma, Martín Adán, Aberto Hidalgo, Carlos Oquendo de Amat, Abraham Valdelomar, Clorinda Matto de Turner, Rubén Darío, Pablo Neruda, Jorge Eduardo Benavides, Blanca Varela, Raúl Zurita, Ricardo Sumalavia, Grecia Cáceres, Fernando Iwasaki, etc. Un altre tema principal de la seva trajectòria investigadora se centra en les relacions culturals entre Espanya i Amèrica Llatina a les albors del segle XX, ia l’obra americanista de Rafael Altamira, que ha donat lloc, entre altres treballs, al llibre Rafael Altamira y la “reconquista espiritual” de América (2003); l’edició de llibres col·lectius en col·laboració: Rafael Altamira: historia, literatura y derecho (2004), El modo de mirar. Estudios sobre Rafael Altamira (2012); i La labor periodística de Rafael Altamira, vols. 1 i 2 (2008 i 2011). Cal destacar també els treballs dedicats a intel·lectuals uruguaians i argentins del canvi de segle com José Enrique Rodó, José Gálvez, Ricardo Rojas, Fernando Ortiz, entre d’altres. Així mateix, ha abordat el tema del Quixot a Amèrica en diversos treballs. És editora de les antologies El Quijote en Perú i El Quijote en México en el Centro Virtual Cervantes, i autora del llibre Tras las huellas del Quijote en la América virreinal (Roma, Bulzoni, 2010). Les darreres monografies publicades són Ercilla y La Araucana en dos tiempos. Del Siglo de Oro a la posteridad (Sevilla, Renaixement, 2016) i Voces para la polifonía literaria del Perú: entre la geografía y la historia (Lima, Acadèmia Peruana de la Llengua, 2021).
És editora d’altres volums col·lectius com Relacions culturals entre els països del Riu de la Plata, a Revista del Río de la Plata, nº 29-30, 2005; Mito, paraula i història en la tradició literària llatinoamericana, Iberoamericana-Vervuert, 2013; Raúl Zurita. Alegoría de la desolación y la esperanza, Visor, 2016; dos monogràfics de la revista América sin nombre dedicats a la literatura peruana (2009 i 2012); i Literatura i globalització. Llatinoamèrica al nou mil·lenni, editat amb Oswaldo Estrada a l’editorial Anthropos (2019).
És Editora de la revista América sin nombre i de la col·lecció Cuadernos de América sin nombre, membre del Comitè editorial de Revista de Crítica Literaria Latinoamericana, Anales cervantinos, Acta literaria, Mitologías, hoy. Revista de pensament, crítica i estudis literaris llatinoamericans, i de la Col·lecció Hispanoamericana (Col·lecció d’estudis hispanoamericans) de Università Editrice Sapienza (Roma). És membre corresponent estranger de l’Institut Ricardo Palma (Perú)
Adriana Bermejo Lozano: Investigadora predoctoral de la Facultat de Filosofia i Lletres. Becaria adscrita al grup de recerca “Corrents estètiques a la literatura espanyola i hispanoamericana” del Departament de Filologia Espanyola, Teoria de la Literatura i Lingüística General (UA). Beca d’iniciació a la investigació en estudis oficials de màster de la Universitat d’Alacant Desenvolupament del projecte de recerca: Las representaciones de lo abyecto en la poesía peruana contemporánea.
Publicacions, documents científics i tècnics
La palabra traslúcida. Los procesos de descodificación en La tragedia del fin de Atahualpa. Vírgula. 2, pp. 40-48. Alacant, Comunitat Valenciana(Espanya): Universitat d’Alacant; Pablo Neruda a través del «sucede». Vírgula. 1, pp. 18 – 22. Alicante, Comunitat Valenciana(Espanya): Universitat d’Alacant; 3“Mar sin olas, madre sin lágrimas: El regreso imposible a Lima en ‘No sé si te amo o te aborrezco’ de Blanca Varela”. Poéticas del regreso en la literatura hispanoamericana de los siglos XX y XXI. Peter Lang.
Treballs presentats a congressos nacionals o internacionals:
- Títol del treball: La representació del cos abjecte a Nits d’adrenalina (1980) de Carmen Ollé a les Jornades de Recerca Filosofia i Lletres 2022 – VI. Investigacions en Literatura Hispanoamericana. Alacant, maig del 2022.
- Títol del treball: La rosa de Javier Sologuren en el context poètic peruà: de Martín Adán a la generació del 50, al Congrés Internacional “Cent anys de Javier Sologuren: Paraula contínua”. Universitat de Piura, Perú. Desembre de 2021
Títol del treball: Tornar des de la memòria: la ciutat de Lima a ”No sé si t’estimo o t’avorreixo” de Blanca Varela al Col·loqui internacional ”Era jo el que tornava? Poètiques del retorn a la literatura hispanoamericana dels segles XX i XXI” Madrid, juny de 2021.
