Club NOTA(N) Clàssica. Primera sessió: “EL ALMA DE HEGEL Y LAS VACAS DE WISCONSIN. MÚSICA ¿CLÀSSICA? ¡NO!”
Un club creat amb l’objectiu de donar conéixer d’una manera senzilla i amena el conegut com a món de la música clàssica de manera que siga accessible i proper.
La música clàssica és molt més propera del que ens creiem. Amb aquest projecte es busca desmitificar la suposada serietat i profunditat de la música clàssica. Federico Solano, especialista que modera les sessions d’aquesta activitat, explica que els seus anys en contacte amb les sales de concerts i el seu profund coneixement de la història i el repertori clàssic es combinen amb una trajectòria artística que l’ha portat a treballar o gaudir de l’amistat amb músics d’altres tipus de música: flamenc, tango, jazz, pop, etc. Això ha esdevingut una visió policromàtica de la música clàssica que a l’hora d’interpretar-la, escoltar-la o transmetre-la s’ha omplit de la frescor de la música folklòrica, la passió sense embuts del tango o la riquesa rítmica del flamenc. Com a resultat a les seues classes mentre, per exemple, es treballa a Beethoven es posen exemples de Paco de Lucía, Camarón o Animal Troilo.
“L’ànima de Hegel i les vaques de Wisconsin”: música clàssica? No!
“L’ànima de Hegel i les vaques de Wisconsin” és un assaig filosòfic de l’escriptor italià Alessandro Baricco (Oceà mar o Seda) que planteja la disjuntiva entre una suposada serietat de la música clàssica i la seua funcionalitat. Este títol resumeix molt bé un aspecte associat a la música clàssica (la serietat) i que, tanmateix, allunya el gran públic. Veurem com la “profunditat” de la música clàssica és un concepte relativament modern amb no més de cent anys i molt allunyat de la intenció original.
En esta primera sessió, el moderador parlarà dels mites sobre la transcendència de la música coneguda com a clàssica. També es departirà sobre un nom – música clàssica- que, a més de poc precís, no beneficia la seua divulgació. Es parlarà de l’estat actual de les sales de concerts i de com els músics actuals intenten integrar-se a la dinàmica dels nostres dies (xarxes socials, intel·ligència artificial, etc.).
Següents trobades
Per a les sessions següents es plantejaran altres temes com el món de la música clàssica des de dins: els concerts, preparar el repertori; els grans músics i les seues vides; els mites del món de la música clàssica, o la relació de la música clàssica amb altres músiques.
Federico Solano (vicedirector del Conservatori Professional de Música José Tomás d’Alacant)
Realitza els seus estudis al Conservatori Superior de Música “Oscar Esplá” amb el professor D. Ángel Casero. Va finalitzar els estudis amb Matrícula d’Honor en Grau Mitjà i Superior obtenint així mateix Menció Honorífica al Concurs a Premi Extraordinari en Grau Superior i Menció d’Honor en Història de la Música. Posteriorment, amplia la seua formació amb el professor i musicòleg italià Luca Chiantore. Ha realitzat cursos de perfeccionament amb professors com Ramon Coll, Ana Guijarro, Eulàlia Solé i Jean Pierre Dupuy i ha assistit a cursos d’improvisació i jazz amb Emilio Molina i Pedro Iturralde. Ha col·laborat amb l’Orquestra Ciutat d’Elx entre altres formacions. Al seu torn ha exercit de pianista acompanyant al màster classes del gran violoncel·lista francès Jean Marie Gamard igual que al Màster de guitarra de la UA. Ha col·laborat amb ballets flamencs com el “Ballet Azahar” i de contemporani com la “Companyia Nacional de Dansa II”. Així mateix va acompanyar el bailaor Juan Ramírez, a la gira de presentació del seu disc “Més flamenc que el taló”. Alhora ha desenvolupat una contínua activitat com a pianista de tango al quintet “Fuelle Tango” dirigit pel mestre Orlando Dibello acompanyant cantaires com Tito Sayes, Cacho Soler, “el Porteño”, Oscar d’Urquiza, Marcelo Pola, etc. i ballarins com Fabián Peralta i Virginia Pandolfi entre d’altres. Al món de la música de cantautor ha treballat amb el compositor i cantant Paco Curto. Ha compost, juntament amb el guitarrista Pedro Alarcón, la música per als ballets “Sang, foc, Lorca i jo” i “Miguel Hernández, 1937”. Ha actuat en diferents escenaris i auditoris com l’ADDA, el Teatre Principal d’Alacant, la sala Arniches, el Gran Teatre d’Elx, la Sala Clamores a Madrid, el Circulo de Belles Arts de Madrid, el Canal Màlaga entre d’altres, tant a sol com en diverses formacions de càmera. Entre l’any 2011 i el 2019 va exercir de crític musical al Diario iNFORMACIÓN de Alicante tenint una acollida molt favorable entre els lectors. És professor superior a les especialitats de Piano, Música de Cambra i Llenguatge musical. És màster en Patrimoni Musical per la Universitat de Granada. És professor numerari per oposició del Conservatori Professional de Música “Guitarrista José Tomás” d’Alacant i actualment exercix de vicedirector del centre.
