Conferència “De l’empirisme a la ciència, la construcció naval de Jorge Juan a l’Espanya del segle XVIII”, per Javier Vicedo. 250 aniversari de la defunció de Jorge Juan i Santacilia
Activitat emmarcada al cicle “Patrimoni. Art a Valor”. Aquesta vegada es descobrirà la figura de Jorge Juan i Santacilia l’especialista en història de la construcció naval espanyola Javier Vicedo Jover. Jorge Juan i Santacilia va ser un dels personatges històrics més il·lustres de la província d’Alacant. En commemoració del 250è aniversari de la seva mort, Javier Vicedo ens endinsarà en la història de la construcció naval d’un dels influents científics més grans de la Il·lustració a l’Espanya del segle XVIII, que van canviar la manera d’entendre el món.
Jorge Juan i Santacilia
Jorge Juan i Santacilia va néixer el 5 de gener de 1713 a Novelda, Alacant. El 1729 va entrar com a Guàrdia Marina a l’escola de Cadis, va realitzar diverses campanyes de cors contra els barbarescos i el 1734 va intervenir en l’expedició a Orà que va sortir d’Alacant. Va prendre part a l’esquadra que va portar a Nàpols a l’infant Carles, que hi anava a ocupar el tron d’aquest regne i que més tard seria coronat com a Carles III d’Espanya.
Al costat d’Antonio Ulloa va formar part de la comissió hispà francesa encarregada del mesurament del meridià a prop de l’equador, i de rectificar la veritable figura de la Terra; per a això va ser ascendit a tinent de navili. En aquesta comissió desenvolupada al virregnat del Perú, va emprar onze anys.
El 1748, sent capità de navili, li van enviar a Anglaterra en missió reservada per estudiar els mètodes de construcció naval. Va projectar i dirigir les obres dels arsenals del Ferrol i Cartagena i va ser encarregat de recórrer les costes, visitant els ports i els establiments marítims aixecant plànols per executar obres d’infraestructures a les dàrsenes ia les drassanes. A més a més, va dissenyar un sistema d’explotació per a les mines de mercuri d’Almadén.
El 1751 va començar a exercir com a capità de guàrdies marines i va fundar l’Observatori Astronòmic de Cadis. El 1776 se’l va nomenar Ambaixador extraordinari a la Cort del rei del Marroc, on va aconseguir signar uns tractats de pau que van servir per establir relacions comercials i marítimes a la Mediterrània. El 1770 va ser nomenat director del Seminari de Nobles de París. Va pertànyer a les Reials Acadèmies de París i Berlín. Va publicar les obres següents: Relació històrica del viatge a l’Amèrica meridional (1748), Observacions astronòmiques i físiques fetes als regnes del Perú (1748) i Notícies secretes d’Amèrica (1826).
Jorge Juan i Santacilia va morir a Madrid el 21 de juliol del 1773, víctima d’un atac d’apoplexia.
Conferenciant: Javier Vicedo Jover
Format a Espanya i als EUA com a Pilot d’Aviació, està en possessió dels títols de Pilot Comercial (r), Instructor de Vol i Enginyer Tècnic de Vol per la Federal Aviation Administration, juntament amb les Qualificacions en reactors, polimotors i de vol instrumental , amb més de dotze mil cinc-centes hores de vol al comandament com a comandant de diferents aeronaus.
Va ser membre de la Federació Espanyola dels Esports Aeris depenent de la Federació Aeronàutica Espanyola i de la Fédération Aeronautique Internationale de la qual posseeix la seva medalla, així com de l’Aircraft Owners & Pilots Association dels Estats Units d’Amèrica. També va ser representant davant la Federació Valenciana dels Esports Aeris per a la regulació de les primeres Normatives de Vol per a aeronaus ULM.
Va estudiar Història a la Universitat d’Alacant, especialitzant-se en restauració arqueològica, i posteriorment i retirat d’aviació, va entrar a formar part del Museu Arqueològic d’Alacant romanent en aquesta institució durant alguns anys. Tancant la seva etapa com a pilot d’aviació, va publicar sengles treballs sobre Història de l’Aviació Espanyola i un Manual de Vol per a aeronaus ULM.
Al llarg dels anys, ha col·laborat amb diverses institucions, destacant el Museu Nacional d’Arqueologia Marítima, Museu Naval de Madrid, Museu Naval de Cartagena, Museu Marítim d’Esposende, Museu Arqueològic Provincial i Museu de Belles Arts Gravina, tots dos pertanyents a la Diputació Provincial dAlacant.
L’any 2011 va dirigir el Projecte NEHIPI o Nau de l’Edat del Ferro de la Península Ibèrica, amb el suport de la Fundació General de la Universitat d’Alacant, la Carles III de Madrid i el seu Institut d’Historiografia Julio Caro Baroja; la Universitat Autònoma també de Madrid i la Fundació Albaola.
Especialitzat en Història de la construcció naval espanyola, ha escrit diversos articles sobre aquest tema i ha impartit diverses conferències sobre les Tècniques de la Construcció Naval dels segles XV al XVII.
Des del 2021 ha preparat diversos treballs sobre la figura de l’almirall Julio Guillén Tato per al Ministeri de Defensa, Assemblea Amistosa Literària de Novelda i Ajuntament de Benidorm i ha col·laborat a l’exposició “Julio Guillén Tato. Un esteta renaixentista”, inaugurada el 14 de desembre del 2022 a Benidorm.
