Ciclo “Alicante en femenino”: Josefina Manresa, esposa y principal fuente de inspiración del poeta Miguel Hernández
El cicle Alacant en femení té com a objectiu donar a conéixer dones de la nostra província que destaquen o han destacat en diferents àmbits de la cultura com l’art, la literatura, la ciència, l’esport, la política o la gastronomia, entre d’altres, per tal de valorar les seves figures i reivindicar el paper fonamental de la dona a la nostra societat.
El cicle comprén una sèrie de conferències impartides per elles mateixes sobre temes relacionats amb el seu àmbit professional o per altres ponents especialistes que presenten aquestes dones o disserten sobre la seua figura i treball, en el cas de protagonistes mortes, establint-se posteriorment un col·loqui entre ponents i la protagonista sobre temes d’actualitat i/o de l’àmbit on aquesta dona desenvolupa la seua activitat.
Alacant en femení. Josefina Manresa
La dona a qui volem dedicar aquest cicle del mes de juny és Josefina Manresa, esposa i principal font d’inspiració del poeta espanyol Miguel Hernández.
Josefa Manresa Marhuenda, més coneguda com a Josefina Manresa (Quesada, Jaén, 2 de gener de 1916-Elx, Alacant, 18 de febrer de 1987), que va estar sempre a l’ombra del poeta ia la qual, els estudiosos de l’obra hernandiana, coincideixen a assenyalar que, sense la seva feina a l’ombra, gran part dels textos del poeta oriolà s’hagueren perdut per sempre. Després de la mort del poeta el 28 de març de 1942, Josefina dedica la resta de la seua existència a la recopilació i protecció del seu llegat literari, gelosament amagat «en un bagul que vaig heretar de la meua mare, on es guardava la roba de llit…»
Conferenciant:
Carmen Alemany Bay, Doctora en Filologia hispànica. Catedràtica de literatura hispanoamericana de la Universitat d’Alacant. Actualment, té 4 sexennis de recerca (01/01/2016) i 5 quinquennis (01/01/2019). Va ser directora del Màster en Estudis Literaris de la Universitat i durant dotze anys del Centre d’Estudis Iberoamericans Mario Benedetti. Directora de la revista Amèrica sense nom i de la col·lecció Quaderns d’Amèrica sense nom.
És autora dels llibres següents: La novel·lística de Carmen Martín Gaite. Aproximació crítica (1990); Poètica col·loquial hispanoamericana (1997); La polèmica del meridià intel·lectual d’Hispanoamèrica (1927). Estudi i textos (1998); Mario Benedetti (1999); Residència a la poesia: poetes llatinoamericans del segle XX, La narrativa de l’alteritat a Amèrica Llatina (a partir del boom) (2009) i Miguel Hernández, el desafiament de l’escriptura. El procés de creació de la poesia hernandiana (2013).
Ha estat antòloga i editora d’obres de Miguel Hernández, especialment l’edició de l’Obra completa de Miguel Hernández, amb Agustín Sánchez Vidal i José Carlos Rovira, Madrid, Espasa-Calpe, 1992. És editora també de l’obra de Jaime Sabines, Un és el poeta. Antologia, (2001) i de la Poesia completa de José María Heredia (2004).
Ha estat editora dels volums següents: Sobre Dulce María Loynaz (Estudis sobre la seva poesia, la seva narrativa i les seues opinions literàries) (edició amb Remedios Mataix) (2007); Amèrica a l’imaginari europeu. Estudis sobre la idea d’Amèrica durant cinc segles (edició amb Beatriz Aracil) (2009); Parla’m de poesia. Reflexions sobre la poesia espanyola i hispanoamericana i converses poètiques (edició amb Pilar Blanco) (2009); Diàlegs per al Bicentenari: Concepción-Alacant (amb María Nieves Alonso) (2011); Arts poètiques mexicanes (dels Contemporanis a l’actualitat) (2015); Raúl Zurita. Al·legoria de la desolació i l’esperança (amb Eva Valero Juan i Víctor M. Sanchis) (2016) i Les ficcions heterodoxes de Margo Glantz. Visions crítiques (2018).
És editora dels següents números monogràfics de revistes: Relacions entre la literatura espanyola i hispanoamericana al segle XX. Amèrica sense nom (2002) i Anals de Literatura Espanyola. Narradores hispanoamericanes des de la Independència als nostres dies (2004). També editora en col·laboració de les següents actes de Congressos: José Martí: història i literatura davant de la fi del segle XIX (1997), Inventari còmplice. Actes del Congrés Internacional Mario Benedetti (1999), L’illa possible, Actes del III Congrés de l’AEELH (2000), La llengua, l’acadèmia, allò popular, els clàssics, els contemporanis. Homenatge a Alonso Zamora Vicente (2003), Neruda i la tradició literària, Actes del IX Congrés del Celcirp. Relacions culturals i literàries entre els tres països del Riu de la Plata (2003).
