El Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert celebrarà demà el desé aniversari de la Casa Bardín com a seu de l’organisme. Les instal·lacions d’aquest singular edifici de el carrer Sant Ferran d’Alacant han sigut durant aquesta dècada l’epicentre de destacades activitats culturals organitzades a nivell provincial en els camps de l’art, la literatura, les humanitats i les ciències socials.

L’acte de commemoració comptarà amb les intervencions del diputat de Cultura, Cèsar August Asencio, del director cultural del IAC, José Ferrándiz, i de l’arquitecte de la Diputació, Rafael Pérez, qui va dirigir el procés de rehabilitació de l’edifici. A més, en el transcurs de l’acte es projectarà un breu audiovisual titulat “IAC Juan Gil-Albert. 10 anys a casa Bardín” i produït pel departament d’Imatge i Promoció de la Diputació d’Alacant.

La Casa Bardín va ser construïda en 1901 per la família que li va donar nom, coincidint amb la consolidació de l’expansió urbanística del carrer Sant Ferran. En 2001 la Diputació va adquirir aquest emblemàtic palauet, obra de l’arquitecte Enrique Sánchez Sedeño i autor de conegudes construccions modernistes a la ciutat. Després d’un laboriós  procés de rehabilitació, el 29 de maig de 2008 l’edifici va obrir les seues portes al públic com a seu del Gil-Albert i va passar a acollir congressos, debats, exposicions, presentacions i tot tipus d’actes organitzats pel IAC.

La fallada d’aquest reconeixement que concedeix l’Institut Interuniversitari de Filologia s’ha donat a conéixer aquest matí en la Universitat de València

El volum Obra poètica completa de Emili Rodríguez-Bernabeu, editat per el Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, ha rebut el Premi de la Crítica a la Creació Literariaen la catorzena edició que convoca el Institut Interuniversitari de Fiolología Valenciana. La fallada s’ha donat a conéixer aquest matí en el Saló de Graus de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.

El volum, que supera les sis-centes pàgines, reuneix els catorze poemaris escrits per Rodríguez-Bernabeu, des de Poemes a la fi, publicat en 1964, fins a l’actualitat, amb la inclusió també de Homenatges i definicions, un llibre inèdit fins a l’aparició d’aquest títol recopilatori.

L’autor, un dels principals poetes en llengua valenciana, es va donar a conéixer en quedar inclòs en una antologia titulada Poetes universitaris valencians (1962)  i la seua obra es va caracteritzar llavors per un poesia intimista i existencial que més tard va passar per un període de realisme civil. En la seua trajectòria, no obstant això, i a partir del poemari Viatge al teu nom (1982), va observar una tendència cada vegada més depurada, allunyada de l’etapa realista anterior encara que sense desatendre el món que ho envolta.

Nascut a Alacant en 1940, Rodríguez-Bernabeu es va introduir en la posseïa en valencià en els seus dies de estudiant de Medicina a València. Fins a la seua jubilació va combinar la seua professió de mèdic cardiòleg amb la seua activitat literària, estesa també a la novel·la, assaig i col·laboracions periodístiques. Amb el IAC ha editat diversos llibres i, a més, va ser membre de número del llavors anomenat Institut d’Estudis Alacantins, nomenat Membre d’Honor en 1984.

La cita tindrà lloc demà dijous a les 19.30 hores a la Casa Bardín

José María Perea i Juan Antonio Ríos Carratalá seran els encarregats de donar a conéixer la nova publicació de l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert

Coincidint amb la celebració de la Fira del Llibre d’Alacant, el Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert presentarà demà a la Casa Bardín el llibre Dictadura, desenvolupisme i cultura. La província d’Alacant en els seixanta, de Francisco Moreno Sáez i Juan Martínez Leal. En aquest acte, que començarà a les 19.30 hores, participaran, a més dels mateixos autors, el catedràtic de la Universitat d’Alacant, Juan Antonio Ríos Carratalá, el periodista José María Perea Soro, i el director de Publicacions i Investigació del IAC, Joan Borja.

L’obra fa una anàlisi d’aquest determinant període a Alacant. Després de la postguerra, la “dècada prodigiosa” va ser per a la província una etapa de grans transformacions estructurals en l’econòmic, de massius desplaçaments de la població cap a les ciutats de la vall del Vinalopó i el litoral costaner a causa de l’enorme impacte de l’auge turístic. Aquest decenni va estar marcat també per ser una època de canvis accelerats en els comportaments socials i en les mentalitats. Tot això, en el marc polític de la dictadura franquista que, si bé va impulsar de forma tecnocràtica aquestes transformacions, va continuar sent un obstacle insalvable possible per a la possible modernització d’Espanya.

La publicació incideix que aquests anys van ser d’una singular simbiosi entre desenvolupisme econòmic i dictadura política amb els conseqüents costos socials i desequilibris territorials. No obstant això, la qual cosa va definir l’imaginari d’aquesta època d’inquietuds va ser la irrupció dels nous moviments juvenils i el conflicte generacional, en íntima connexió amb els nous corrents culturals de la província. Així ho defineixen Moreno i Lleial, els qui qualifiquen aquestes transformacions com les que van preparar a la societat espanyola per a el gran canvi polític després de la mort del dictador, Franco, en 1975.

Juan Martínez Leal

Original d’Elx, Martínez Leal és doctor en Història Contemporània, ha sigut Catedràtic d’Ensenyament Secundari i Professor associat de la UA i va formar part del Gil-Albert com a membre i col·laborador. Els seus treballs històrics abasten el període de la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme. Entre les seues publicacions destaquen els llibres República i Guerra Civil a Cartagena, 1931-1939 (1993), Els socialistes en acció. La segona República a Elx (2005) i De les urnes a les armes. El Front Popular i els orígens de la Guerra Civil a la província d’Alacant (2014). És coautor amb Moreno de “El Front Popular i la Guerra Civil a la Comunitat Valenciana” (2008) en l’obra col·lectiva Gran Història de la Comunitat Valenciana.

Francisco Moreno Sáez

Per la seua part, l’alacantí Francisco Moreno és catedràtic d’Institut jubilat i director en Història Contemporània. Ha publicat diversos llibres i articles relacionats amb la història de la província d’Alacant en el segle XX. A més, ha dirigit un estudi sobre la premsa a la província i ha col·laborat en la redacció de diverses històries locals. Moreno ha coordinat i escrit en diversos números monogràfics de la revista Canelobre. Entre els seus títols més recents cal citar La transició a la democràcia a la província d’Alacant (1974-1977) i La construcció de la democràcia a la província d’Alacant (1974-1977), publicades pel IAC.

La nova proposta del veterà cicle de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert tindrà lloc el dimecres 2 de maig a les 20.00 hores

El cicle “Descobreix una obra d’art en el MUBAG” organitzat per el Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert oferirà una nova sessió sobre l’obra de Aurelio Ayela. La cita serà aquest dimecres, 2 de maig, a les 20.00 hores en el Museu Belles arts Gravina on el propi artista desgranarà tots els detalls de la collage Flat Mountain núm.31, un collage amb retolador i bolígraf sobre paper.

Ayela va cursar estudis de Disseny Gràfic-Industrial a l’Escola d’arts i Oficis d’Alacant i en l’Escola d’Art d’Alcoi, on va obtindre la titulació en el Cicle Superior d’Arts Plàstiques i Disseny. Ha impartit o participat en diversos tallers com a “Aula Remake” per a la Biennal Europea d’Art Contemporani “Manifesta 8” a Múrcia, “El gravat en color” impartit per José Fuentes, o el taller “Construir la mirada” amb Pello Irazu. La seua trajectòria es troba estretament lligada a l’Institut Alacantí de Cultura on va ocupar el càrrec de subdirector d’Art i Comunicació Visual durant quatre anys. A més, ha comisariado l’exposició “El rostre efímer. Art públic”.​

Entre les seues exposicions individuals cal destacar “ARMAGETON”, Mustang Art Gallery a Elx, “Estats salvatges de la raó/raones d’estat del salvatge”, en Les Cigarreras d’Alacant, o “Comptar la pluja” i “Ésser la pluja”, intervencions en murals de l’Hospital Marina Salut de Dénia. També ha participat en altres mostres al costat de reconeguts artistes com Eduardo Infante o Luis Gordillo o en exposicions col·lectives a Espanya, Mèxic, Portugal, Itàlia i Estats Units.

Quant a premis, esments i beques destaca l’adquisició d’obra per el Pla Incentiu del Patrimoni Artístic Valencià per a formar part de la Col·lecció d’Art de la Generalitat, la beca “Blood Bubble”, el primer premi en el “XXV Certamen de Minicuadros” Hosts del Cadío la selecció i adquisició d’obra en “Convocatòria d’Arts Plàstiques 2002” de la Diputació d’Alacant