L’escriptor cubà-suec Antonio Álvarez Gil mantindrà una trobada en el *IAC Juan Gil-Albert per a parlar dels refugiats a Europa. L’activitat anunciada amb el títol “A les portes d’Europa”, el mateix que el de la seua última novel·la publicada, finalista del Premi Nadal, tindrà lloc a la Casa *Bardín el dimarts 25 de setembre a les 19.30 h., amb la participació també de Josep Antonio Aznar, president de la Tertúlia El *Cresol de Crevillent, associació promotora de l’acte.

Antonio Álvarez va nàixer en Cabellera del Sud (Cuba) en 1947. Després de residir a Moscou des de 1986 a 1990, on va treballar i en la Universitat del qual es va graduar en Enginyeria Química, va tornar a Cuba però va optar poc després per deixar el seu país per a instal·lar-se a Estocolm en 1994, on ha viscut més de vint anys, formant part de l’Associació d’Escriptors de Suècia. Traductor, periodista i creador literari, ha obtingut diversos premis des que en 1986 va rebre el Premi David de la Unió d’Escriptors i Artistes de Cuba, sent el Premi Vargas Llosa (2009) l’últim del seu palmarés, guanyat amb l’obra Perdut a Buenos Aires.

En la seua novel·la A les portes d’Europa, publicada recentment per Fus Editorial, relata una història centrada en els refugiats que arriben a Europa fugint de la guerra de Síria. El seu argument desenvolupa el romanç entre una xica italiana i un jove sirià, la qual cosa serveix a l’autor per a presentar un context de realitat on el conflicte i problema humà que viu la societat europea adquireix protagonisme. Per aqueix motiu, el *IAC Juan Gil-Albert ha inclòs aquest acte entre els quals commemoren enguany el 70 aniversari de la Declaració universal de Drets Humans.

Aquesta proposta, que compleix la seua tercera edició, tindrà lloc demà divendres a la Casa Bardín a partir de les 9.00 hores i es prolongarà fins a la vesprada

L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha organitzat per tercer any consecutiu una jornada sobre fons documentals locals sota el títol “Arxius per a una ciutadania digital: accés, conservació i noves tecnologies”. El director de l’Arxiu Històric Nacional, Juan Ramón Romero Fernández-Pacheco, inaugurarà aquesta proposta amb la conferència “La preservació del patrimoni documental digital”.

La jornada, que se celebrarà a la Casa Bardín demà divendres 21 de setembre a partir de les 9.00 hores, reunirà personal responsable i tècnic d’arxius i biblioteques municipals, així com d’arxius privats i altres organitzacions. Es tracta de l’única convocatòria anual que facilita la trobada entre professionals de la província, actuant com un fòrum de trobada que permet presentar les seues últimes actuacions i compartir les seues experiències.

Juntament amb Romero, doctor en Història Medieval i Màster en Arxivística i funcionari de carrera del Cos Facultatiu d’Arxivers de l’Estat, els ponents d’aquesta edició seran Josep Lluís Santonja, de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, que parlarà de l’experiència digital duta a terme en aquest centre, Mariano Cecilia, de l’Arxiu Diocesà d’Oriola-Alacant, la ponència del qual versarà sobre l’aplicació de les noves tecnologies, i Bibiana Candela, de l’Arxiu Municipal de Crevillent, que exposarà “L’arxiu digital: la història en la xarxa”.

La jornada finalitzarà amb una taula redona titulada “Experiència, innovació, problemes, solucions, reptes en l’ús de l’arxiu per part d’una ciutadania digital” en la qual coincidiran Aitor Larrabide, director de la Fundació Cultural Miguel Hernández, Gabriel Segura, president del Centre d’Estudis Locals del Vinalopó, i Beatriz Bustos, de l’Arxiu de la Democràcia de la Universitat d’Alacant. La taula estarà moderada per Cristina Llorens, subdirectora de Documentació de l’IAC.

Es compleixen cent anys del naixement del pintor José Pérezgil i el Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha organitzat una jornada per a commemorar aquesta efemèride amb una conferència i la projecció d’un documental. L’acte tindrà lloc demà dimarts, dia de l’aniversari, a la Casa Bardín a partir de les 19.30 hores.

Emmarcat en el cicle ‘Descobreix una obra d’art’, la proposta comptarà amb la participació de Joaquín Santo Matas, historiador que analitzarà l’obra Paisatge de l’artista. A més, després de la conferència es projectarà un documental sobre el pintor filmat en Súper 8 en 1981 i digitalitzat recentment.

Pérezgil (Caudete, 1918- Alacant, 1998) es va traslladar sent molt jove amb la seua família a Alacant on va desenvolupar la major part de la seua trajectòria artística. El seu primer contacte amb els pinzells va ser en la Acadèmia de Manuel Cantos, no obstant això, la seua vertadera formació la va dur a terme a la Escola de Belles arts de San Fernando de Madrid, on va estudiar, becat per la Diputació d’Alacant. Gràcies a el Ministeri d’Educació i a la Fundació Juan March va ampliar estudis a França, Suïssa i Itàlia, i a principis dels anys cinquanta va fundar la Escola Professional de Belles arts d’Alacant, que va dirigir durant deu anys.

Considerat com un dels més rellevants artistes d’Alacant en el segle XX, Pérezgil és autor d’una producció de intens cromatisme i lluminositat. Les seues obres van ocupar nombroses exposicions, i moltes van ser adquirides per institucions públiques i privades. Membre corresponent de diverses acadèmies, entre elles la de Belles arts de Sant Ferran, va formar part de el Consell Valencià de Cultura i va ser reconegut com a Fill Adoptiu d’Alacant.

Per la seua part, Sant Matas va ser nomenat recentment membre del Consell Valencià de Cultura i des de 2003 a 2009 va ser director del IAC Juan Gil-Albert. Durant anys va tractar personalment a Pérezgil, l’obra dels quals coneix àmpliament.

En finalitzar la xarrada, es projectarà un documental rescatat pel IAC. La seua filmació i muntatge va formar part de la sèrie de cintes sobre pintors alacantins realitzats per el Aula de Cinema, dirigida pel cineasta amateur José Ramón Clemente en l’Institut d’Estudis Alacantins. El documental, que serà presentat pel director cultural del Gil-Albert, José Ferrándiz, ha sigut digitalitzat recentment per Filmoteca València. Amb guió del poeta Vicente Mojica i direcció de Domingo Rodes, té una durada de catorze minuts i, encara que filmat llavors amb recursos amateurs, posseeix un gran interés com a document realitzat en vida del pintor.