El relat és un homenatge a un ofici tradicional en la Marina protagonitzat per dones

L’IAC Juan Gil-Albert presentarà un nou llibre il·lustrat infantil i juvenil titulat Claudina se´n va a estisorar en el saló d’actes municipal de Benissa. L’activitat, que tindrà lloc el dimecres 17 d’octubre a les 9.30 hores davant un públic escolar, comptarà amb la participació de l’autor del text Teodoro Crespo Mas i la il·lustradora Alba López Soler, acompanyats pel director de Publicacions i Investigació del Gil-Albert, Joan Borja.

El relat acosta als més joves un ofici tradicional en la Marina, on la dona tenia un paper clau, ja que després de la recollida del raïm era necessari que els rams tingueren la millor presència possible en el mercat. Per a això quadrilles de dones exercien prèviament l’art de “*estisorar”. Amb tisores netejaven els rams de forma precisa, ràpida i amb molta de manyaga. Per això Claudina se´n va a estisorar intenta acostar i donar a conéixer a les noves generacions una tradició centenària.

Teodoro Crespo Mas, que ha adaptat el text per a aquesta edició a partir d’un relat de Jordi *Valor i Serra, és professor de la Universitat d’Alacant, últim guanyador del Premi 25 d´Abril en la modalitat d’investigació amb el treball Catedral de la Marina. Tensions religioses, polítiques i arquitectòniques en els orígens del nou temple parroquial de Benissa (1898-1902) i autor del llibre Benissa. Des de les profunditats de la història. Una arqueologia de la cultura popular, editat pel Gil Albert. La il·lustradora Alba López Soler és dissenyadora i gravadora, Premi Ovidi Montllor en 2016 pel disseny del disc L´amor i la ferocitat.

Es comunica la cancel·lació de la taula redona “La literatura clàssica des del teatre actual: Cervantina” programada per al dimarts 16 d’octubre, en comunicar els ponents participants que per causes sobrevingudes a última hora no podran estar a Alacant en la data i hora prevista. En substitució d’aquesta taula, l’IAC Juan Gil-Albert organitzarà una altra diferent sobre els Premis José Estruch de teatre el mes de novembre.

El cicle “Art audiovisual” combinarà la projecció de cada treball, seguit d’una taula redona sobre l’artista

Els documentals van ser realitzats en súper 8 per l’Aula de cinema amateur de l’Institut d’Estudis Alacantins i han sigut digitalitzats en Filmoteca Valenciana

L’IAC Juan Gil-Albert inicia un nou cicle titulat “Art audiovisual” en el qual difondrà una selecció de documentals sobre pintors alacantins que es van filmar en súper 8 entre 1979 i 1983, recentment digitalitzats. En l’acte que obri el cicle, el dimecres 10 d’octubre a les 19.30 h a la Casa Bardín, es projectarà el dedicat a José Antonio Cía, sobre el qual després mantindran un col·loqui la seua filla i escultora Teresa Cía i el director de l’Institut Gil-Albert, José Ferrándiz Lozano.

En el cas de Cía es tracta d’un documental de quinze minuts, de 1981, en el qual apareixen imatges del pintor en el seu estudi i de diverses obres seues quan estava bolcat en les seues experimentacions sobre el reflexisme, pràctica artística a la qual li va donar nom. La filmació de llavors es va incloure en una sèrie sobre pintors alacantins que va dirigir José Ramón Clement a l’Aula de cinema amateur creada a finals dels anys setanta en l’Institut d’Estudis Alacantins, actual IAC Juan Gil-Albert.

Les cintes originals, a causa del seu delicat estat de conservació, es van depositar l’any passat en Filmoteca Valenciana per a salvar-les i digitalitzar-les, motiu pel qual el Gil-Albert desitja ara difondre-les públicament, sobretot pel seu gran valor com a documents, en centrar-se en artistes que en la seua majoria han mort. La projecció de dues d’ells, sobre Varela i Pérezgil, ja es va avançar en dos actes recents d’homenatge a tots dos.

José Antonio Cía, nascut a Ceuta en 1925, va desenvolupar la seua trajectòria artística a Alacant. Després d’un període figuratiu, es va endinsar en l’abstracció amb el reflexisme, una forma d’expressió en la qual va utilitzar planxes metàl·liques sobre les quals traçava clivelles per a provocar, davant el moviment dels espectadors, diversos efectes òptics amb el reflex de la llum. Amb les seues primeres obres d’aquesta modalitat va realitzar una exposició en 1972 en la Galeria d’Art de la Caixa d’Estalvis Provincial d’Alacant, per a la qual va redactar a més un manifest artístic. En 2002, tres dies després d’inaugurar la mostra antològica 30 anys de Reflexisme, va morir inesperadament.

La seua obra es troba en museus i col·leccions privades de tot el món, mentre que el reflexisme va tindre seguidors amb la seua filla Teresa i Joaquín López Cía va mantindre sempre una gran implicació cultural a la seua ciutat. Crític d’art en la ràdio, coautor del llibre XXV anys de pintura alacantina 1933-58 i autor de Vida y obra del pintor Pérez Pizarro, va ser membre de l’Institut d’Estudis Alacantins i president de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic d’Alacant.

La mostra, que es podrà visitar fins al 19 de novembre, està comisariada per Juana María Balsalobre i per Cristina Llorens

L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha presentat aquest matí una exposició inèdita de fons documentals de l’arxiu del director d’escena José Estruch, Premi Nacional de Teatre en 1990. La mostra, que ocupa dues plantes de la Casa Bardín, podrà visitar-se fins al 19 de novembre.

Sota el títol “Pepe Estruch. Imatge, veu i paraula”, aquesta proposta aprofundeix en la biografia i pensament teatral de l’insigne dramaturg a través de documents originals, seleccionats per les comissàries Juana María Balsalobre i Cristina Llorens. El muntatge inclou pàgines de diaris manuscrits, cartes, fotografies, cartells d’estrenes, programes teatrals, retallades de premsa, llibres, alguns enregistraments d’àudio i alguns objectes personals del dramaturg com les maletes que li van acompanyar en els seus nombrosos viatges. A més, el públic podrà admirar el guardó del Premi Nacional de Teatre que se li va concedir en 1990, mesos abans de la seua defunció, i que romandrà exposat després, permanentment, en la planta baixa de la Casa Bardín.

La mostra arranca des de la infància d’Estruch a Alacant, passant pel seu exili a Londres després de la Guerra Civil, on va atendre en una colònia a xiquets refugiats bascos als qui va ensenyar a interpretar teatre clàssic perquè no perderen el contacte amb l’idioma castellà, i a Montevideo, ciutat en la qual va exercir com a director teatral. Finalment també es reflecteix la seua etapa final a Espanya, on va tornar en 1967 per a formar part del professorat de la RESAD. Precisament des d’aqueixes aules va inculcar un pensament escènic modern, per la qual cosa se’l reconeix una gran influència en la generació d’actors i directors que van sorgir en la Transició i en els primers anys huitanta.

Després de custodiar-ho durant vint-i-set anys, Israel Chaves va donar l’arxiu José Estruch al Juan Gil-Albert en 2017. Amb la inauguració d’aquesta mostra comencen també els actes que giren entorn del lliurament dels III Premis José Estruch de Teatre, que tindrà lloc el pròxim 15 d’octubre.