L’autor, una de les veus més destacades del panorama literari espanyol, té en el seu haver reconeguts premis com el Loewe o l’Hiperión

La trobada tindrà lloc demà dijous 14 de febrer, a partir de les 19.30 hores, a la Casa Bardín

La poesia i la veu de Ben Clark, un dels últims Premis Loewe, ompliran demà d’art la Casa Bardín en el cicle “Alimentant pluges 9.0” que organitza l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. L’autor de La policía celeste y Armisticio, el seu últim títol, llegirà i comentarà una selecció de poemes a les 19.30 hores.

Nascut a Eivissa en 1984 però amb família de procedència britànica, Clark és una de les veus més destacades de la poesia espanyola en els últims anys, un autor que ha sorprés crítica i públic amb una successió de poemaris, diversos d’ells guardonats amb reconeguts premis literaris.

Amb La policía celeste va obtindre el Premi Loewe en 2017, un dels principals certàmens que es convoquen a Espanya, i acaba de publicar Armisticio (2008-2018) en l’editorial Sloper, volum que recull algunes obres i versos d’anys anteriors. Clark va viure un moment curiós de difusió de la seua poesia en 2011 quan el seu poema “La fi última de la (dolenta) literatura”, que formava part del llibre La mezcla confusa, es va convertir en viral en xarxes socials.

La seua trajectòria figura en diverses antologies de poesia recent i entre els reconeixements rebuts compta amb el Premi Hiperión, el Premi Nacional de Poesia Jove Félix Grande, el Premi de Poesia Jove d’RNE i el Premi Ull Crític. A més de poeta és traductor i ha col·laborat en el Diario de Ibiza, El Mundo, La Vanguardia i El País.

El cicle “Alimentant pluges 9.0”, coordinat per Cristina Llorens, va arrancar el mes de gener passat amb la lectura comentada de poemes de l’artista Eusebio Sempere a càrrec de la seua neboda Irene Mira. En les pròximes sessions tenen prevista la seua assistència Guillermo Fernández Rojano, Premi Internacional de Poesia Miguel Hernández 2018, la poeta i periodista petrerense Isabel Navarro i el valencià Jaime Siles, una de les signatures més conegudes i prestigioses de la poesia espanyola.

La mostra ha sigut una de les tres guardonades en la categoria a Millor muntatge d’una exposició efímera transportable i itinerant

Dissenyada per Cota Cero i amb més de dos anys de recorregut, quanta amb més de 25.000 visites i ha passat per quinze espais, preparant-se la seua pròxima estada en la RESAD de Madrid

Porta ja més de dos anys d’itinerància pels vestíbuls dels teatres, auditoris i cases de cultura des que es va inaugurar a Alacant a l’octubre de 2016. L’exposició Jose Estruch. Vida i teatre de l’IAC Juan Gil-Albert ha rebut pel seu disseny realitzat per Cota Cero un dels premis Emporia d’arquitectures efímeres de l’última edició, al ser una de les tres guardonades, si escau com seleccionada, en la categoria de Millor muntatge d’una exposició transportable i itinerant. La mostra ha sigut ja visitada per més de 25.000 persones.

L’exposició, de fusta i xicotet format amb panells entrecreuats perquè puga instal·lar-se amb faciliteu en els vestíbuls sense entorpir el trànsit de persones, però convidant a introduir-se en pocs minuts en la biografia del director teatral alacantí José Estruch, Premi Nacional de Teatre en 1990, es va concebre i va dissenyar per a commemorar el centenari del seu naixement en 2016, però amb voluntat que circulara a partir de llavors.

El dissenyador José Luis Navarro, de Cota Cero, ha explicat en alguna ocasió que es va inspirar en una obra d’Oteiza per a compondre una proposta en la qual quedara intuït el seu itinerari des d’una porta d’entrada, organitzant els materials –fotografies i textos breus del mateix Estruch- segons la selecció i estructura plantejada per les seues comissàries i doctores Vene Herrero, actriu basca que va realitzar la seua tesi sobre el dramaturg alacantí, i Juana María Balsalobre, directora del departament d’Art i Comunicació Visual del Gil-Albert.

En tractar-se d’una exposició commemorativa, el Gil-Albert va iniciar la seua itinerància en el Teatre Principal d’Alacant, on va estar sis mesos. Seguidament va emprendre un recorregut que li ha portat pel Teatre Principal de Monòver, la Mostra de Teatre d’Alcoi, el Teatre Cervantes de Petrer, el centre Escola de Música de Guardamar, l’Auditori de Sant Joan, el Gran Teatre d’Elx, el Teatre Auditori de la Vila, el Teatre Chapí de Villena, el Teatre Auditori de Dénia, la Casa de Cultura de Calp, el Centre Cultural de Beniarbeig, el Teatre Wagner d’Asp i el Teatre Arniches.

Actualment està en el Teatre Auditori de l’Alguenya fins al 28 de febrer, abans de traslladar-se al Pinós per a coincidir amb la pròxima trobada nacional de companyies de teatre amateur a finalitats de març. L’IAC Juan Gil-Albert prepara d’altra banda la seua eixida fora de la província d’Alacant, ja que la va visitar recentment el director de la RESAD de Madrid amb diversos docents d’aquest centre en el que Estruch va ser professor d’Interpretació, mostrant-se interessats a acollir-la enguany en les seues instal·lacions.

Premis Emporia 2018 d’arquitectura efímera (Millor exposició transportable i itinerant).

El diputat de Cultura presenta la publicació literària que va dirigir des d’Oriola Ramón Sijé entre els anys 1934 i 1935

El volum, amb una tirada de 400 exemplars, s’ha elaborat a partir dels originals de la col·lecció privada de l’investigador hernandià Aitor Larrabide

L’obra reprodueix la revista a grandària original i inclou un suplement amb una separata de José María Quílez i Sanz titulada ‘Passió i compassió en el concepte de propietat’

La Casa Bardín ha acollit aquest matí la presentació del facsímil de El gallo crisis, revista literària dirigida per Ramón Sijé i en la qual col·laborava Miguel Hernández. L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha editat el volum, amb una tirada de 400 exemplars que reuneixen els sis números publicats entre 1934 i 1935.

El diputat de Cultura, César Augusto Asencio, ha presidit l’acte en el qual també han participat el director de la Fundació Miguel Hernández d’Oriola, Aitor L. Larrabide, i el director cultural de l’IAC, José Ferrándiz. El responsable provincial ha destacat que “es tracta de la reedició més completa de El gallo crisis i és molt interessant perquè ens acosta al gran poeta oriolà en el context històric de l’època i amb temàtiques variades”.

L’edició de El gallo crisis es va publicar en quatre lliuraments, ja que dos d’elles –la tercera i la quarta- van recollir números doble. Així mateix, cal destacar que el facsímil s’ha realitzat directament a partir dels exemplars de la col·lecció privada de Larrabide, investigador hernandià que signa a més la introducció a l’edició. Com a novetat respecte a la publicació facsímil que es va editar en 1973, l’obra del Gil-Albert reprodueix la revista a grandària original i inclou un suplement a un dels seus números amb una separata de José María Quílez i Sanz titulada ‘Pasión y compasión en el concepto de propiedad’. Així mateix,  reprodueix completa una pàgina que va quedar parcialment censurada en els anys setanta, ometent llavors una crítica que Sijé va realitzar a Ernesto Giménez Caballero.

El gallo crisis va sorgir per a conjuminar diferents tendències culturals dels anys trenta a Oriola. No obstant això, no va tindre voluntat localista sinó que va buscar una transcendència major, la qual cosa s’aprecia en la seua temàtica i continguts. “Recollia l’ideari catòlic i nacional de Ramón Sijé, el qual connectava a més amb el passat espanyol del Segle d’Or, per aquest motiu tinguera cabuda en les seues pàgines la simpatia per expressions literàries com el conceptisme i l’acte sacramental”, ha explicat Asencio. A part de la venda individual, també es venia per subscripció, però d’altra banda els editors regalaven números als qui no podien adquirir-los.

El fet que Miguel Hernández, que en el moment d’editar-se la revista ja havia publicat el seu primer llibre Perito en lunas tinguera una assídua col·laboració en la mateixa i la circumstància que el seu director anara Sijé, qui va morir a finals de 1935 i a qui va dedicar el poeta la seua famosa triava, ha suscitat sempre l’interés d’experts i investigadors per aquesta publicació.

L’obra de Salvador Gómez Juan i el Sinc serà explicada amb una conferència del crític d’art J. L. Martínez Meseguer

Una nova obra sobre l’escriptor alcoià Juan Gil-Albert, del qual es compleix enguany el 25 aniversari de la seua mort, torna a protagonitzar el cicle “Descobreix una obra d’art” de l’Institut Alacantí de Cultura que porta el seu nom. En aquest cas la conferència versarà sobre l’oli Juan y el Sinc de l’artista Salvador Gómez, que serà explicat per l’historiador i crític d’art José Luis Martínez Meseguer en una conferència que se celebra el dimecres 6 de febrer a la Casa Bardín a les 19.30 h.

L’oli va ser presentat pel seu autor al concurs públic que va convocar el IAC Juan Gil-Albert en 2004 per a l’exposició Miradas a Juan Gil-Albert desde el arte y las artes en el centenario de su nacimiento. Salvador Gómez va crear aquesta obra a partir d’una frase que va llegir en el llibre de l’autor alcoià Breviarium Vitae: “Tu eres la naturalesa de la qual rebo els efluvis; jo soc un ser volatizado que sura sobre la penya verge”.

Salvador Gómez, llicenciat en Belles arts per la Universitat Miguel Hernández, on va realitzar els cursos de doctorat, destaca pel seu estil orientat a la representació del rostre humà. La qualitat de les seues obres ha facilitat el seu desenvolupament als Estats Units. El seu interés per l’art pop li va introduir en l’art de carrer, seduït per la idea de posar la seua obra a l’abast del transeünt, passant del grafiti al street art. Les seues petjades artístiques les podem veure en murs de Nova York, Nova Jersey, Richmond o Miami. Finalista en dues ocasions en l’Stencil Art Prize de Sydney, participa a més en exposicions individuals i col·lectives. La seua obra es troba en col·leccions privades i públiques, i en museus d’art contemporani. 

José Luis Martínez Meseguer, membre de la junta directiva de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art, és llicenciat en Filosofia i Lletres, Màster en Direcció i Gestió Cultural i Diploma d’Estudis Avançats. Gestor, historiador, docent, curador independent que ha sigut comissari en més d’un centenar d’exposicions, és director artístic de les col·leccions privades Ars Citerior i Salmaia i codirector del Festival Internacional de Fotografia de Benidorm. Pertany a diverses associacions i entitats professionals, entre elles l’Associació Espanyola de Museòlegs, l’Institut d’Art Contemporani i l’Associació Internacional de Crítics d’Art.

Amb Juan y el Sinc és la segona vegada enguany que el cicle “Descobreix una obra d’art” es dedica a Gil-Albert. Els actes commemoratius del 25 aniversari de la seua mort es van inaugurar precisament amb una conferència de l’historiador d’art Juan Manuel Bonet sobre el retrat que va realitzar a l’escriptor el pintor valencià Enrique Climent a Mèxic.