Versió original o doblatge? Aquesta és la pregunta que es debat en el llibreFocusing on Audiovisual Traslation Research que es presentarà en una nova sessió de l’Espai Philobiblion del IAC Juan Gil-Albert. Publicat per la Universitat de València, el volum ha sigut coordinat John D. Sanderson i Carla Botella-Tejera, professors de la Universitat d’Alacant, i es donarà a conéixer a Alacant en un acte que tindrà lloc a la Casa Bardín el dilluns 11 de març a les 19.30 h, amb la intervenció de Juan Francisco Mesa, degà de la Facultat de Lletres de la UA.

L’objectiu d’aquesta obra col·lectiva, en la qual participen especialistes d’universitats espanyoles, angleses i canadenques, és la posada en valor de la investigació actual sobre la traducció audiovisual, tant en les seues diferents modalitats de transferència lingüística (doblatge, subtitulat, sobretitulación o veu superposada) com en la seua contribució a l’ensenyament d’idiomes. En les pàgines del llibre conflueixen per tant estudis de teoria i pràctica amb un clar propòsit de generar un debat multidisciplinari. 

El novel·lista parlarà del seu últim llibre Las gafas negras de Amparito Conejo en una conversa amb el periodista Jordi Navas

El novel·lista argentí Guillermo Roz mantindrà una trobada amb lectors dins de l’Espai Philobiblion que organitza l’IAC Juan Gil-Albert. L’escriptor serà el protagonista de l’acte titulat “L’alquímia de la creació: com es van armar Las gafas negras de Amparito Conejo?”, en el qual conversarà sobre el seu últim llibre amb el periodista Jordi Navas a la Casa Bardín el dimarts 5 de març a les 19.30 h.

Las gafas negras de Amparito Conejo és l’última obra publicada per Roz, editada per l’Horta Gran en 2018. Es tracta d’una novel·la de misteri i intriga il·lustrada pel també argentí Óscar Grillo, en les pàgines del qual s’intenta descobrir tot el relacionat amb el crim del director d’un col·legi. La seua secretària Amparito Conill, enamorada d’ell, està segura que el criminal forma part de l’entorn del col·legi i es jura descobrir-lo. Al llarg de nou capítols en els quals es presenta a cada sospitós, la secretària descriu en els seus quaderns els motius possibles de cadascú per a cometre el delicte.

Guillermo Roz, nascut a Buenos Aires en 1973, resideix actualment a Madrid. Es va graduar en Lletres en la Universitat Nacional de la Plata i ha publicat diverses novel·les. Amb Tendríamos que haber venido solos va ser distingit com a Nou Talent Fnac (2012) i amb Les ruego que me odien va guanyar el Premi de narrativa Francisco Ayala (2013). Va obtindre la beca Vila Marguerite Yourcenar a França i posteriorment va publicar Malemort, el Impotente, Premi de novel·la Fernando Quiñones (2015). Ha exercit la docència i el periodisme cultural, i col·labora en el diari El País i en El Universal de Mèxic.

L’arquitecte Alfonso Navarro, que va dirigir la seua última restauració en 1990-1991, explicarà in situ les peculiaritats de l’edifici

L’acte té lloc el dimarts 5 de març a les 18 hores

El cicle “Descobreix una obra d’art” de l’IAC Juan Gil-Albert es trasllada al Teatre Principal d’Alacant per un dia per a ocupar-se de l’arquitectura i interior de l’edifici. Alfonso Navarro Guzmán, que va dirigir la seua restauració en els anys 1991 i 1992, explicarà en el propi coliseu el dimarts 5 de març, a les 18.00 h, els criteris amb què es va fer aquesta i les peculiaritats d’aquest recinte de 172 anys.

El Teatre Principal va ser inaugurat en 1847, dos anys després que es constituïra una societat de vint-i-cinc persones, la majoria d’ells comerciants, dels qui va partir la iniciativa. Després de cedir l’ajuntament els terrenys, es va construir l’edifici seguint el projecte de l’arquitecte Emilio Jover. En principi va ser anomenat Teatre Nou per a distingir-ho del qual ja existia al carrer Liorna, però posteriorment se’l va denominar Teatre d’Alacant i Teatre Principal.

La seua façana d’estil neoclàssic, amb un pòrtic dòric de sis columnes de doble altura coronat per un frontó triangular, es va convertir des de llavors en un dels símbols urbans d’Alacant, mentre que a l’interior en forma de ferradura i quatre plantes sempre ha destacat la seua percepció acústica i visual dels espectacles. En la seua història, el Teatre Principal ha viscut reformes en 1876, 1941 i 1990-1991.

Alfonso Navarro Guzmán, que va protagonitzar l’última d’aquestes reformes, és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid i va ampliar estudis en el Istituto Superiore per la Conservazione ed il Restauro de Roma A més de realitzar conegudes obres com Mercalicante, el Centre penitenciari de Brieva, l’Aulari I de la Universitat d’Alacant i la seua Facultat de Medicina, actualment de la Universitat Miguel Hernández, en la seua trayetoria professional s’ha ocupat també de la restauració, ampliació i remodelació del Mercat Central d’Alacant, de la restauració i adequació com Palacio de Justícia de l’antiga presó de Benalúa i de la recent rehabilitació de l’edifici del Centre d’Art d’Alcoi (IVAM-CADA).

L’acte del Teatre Principal s’inscriu en el circuit del cicle “Descobreix una obra d’art” que el IAC Juan Gil-Albert ha obert també a les arquitectures dels teatres, després d’iniciar-ho fa uns mesos en el Gran Teatre d’Elx.