La memòria d’un dels més destacats pintors alacantins de l’abstracció, Francisco Pérez Pizarro, centra una nova sessió del cicle “Art audiovisual” organitzat per l’IAC Juan Gil-Albert. L’acte, en el qual es projectarà el documental Homenaje a Pérez Pizarro (En el XV aniversario de su fallecimiento) filmat en súper 8 en 1979 i de deu minuts de duració, té lloc el 20 de març a la Casa Bardín, a les 19.30 h. Després de la projecció, intervindran Maribel Pérez, Manuela-Casta Moreno i Fernando Arlandis Pérez-Pizarro, filla, nora i net de l’artista.

El cicle projecta una col·lecció de documentals que van ser gravats des de 1979 a 1983 per l’Aula de Cinema de l’Amateur de l’Institut d’Estudis Alacantins, recentment recuperats per l’IAC Juan Gil-Albert i digitalitzats per Filmoteca Valenciana. El projecte d’enregistrament d’aquests documentals el va coordinar el cineasta José Ramón Clemente, que en el cas del documental de Pérez Pizarro va intervindre com a director, càmera i muntador, seguint un guió de Tomás i Manuel Martínez Blasco.

Francisco Pérez Pizarro va nàixer a Barcelona en 1911, però la seua família es va traslladar quan ell tenia tres anys a Alacant, on va passar la major part de la seua vida fins a la seua defunció en 1964. Va estudiar Magisteri i es va iniciar en l’art tardanament com a autodidacta en 1944, participant amb èxit en mostres provincials i nacionals.

Va formar part del Grup Parpalló i d’Art Actual del Mediterrani, la qual cosa li  va connectar amb l’informalisme i l’abstracció, convertint-se en una figura destacada en la vida cultural de la seua època. Després de la seua mort Pérez Pizarro ha sigut recordat periòdica però esporàdicament en alguna publicació i diverses mostres, destacant l’exposició La voluntad abstracta de Pérez Pizarro, de la qual va ser comissari Eduardo Lastres, en la Llotja del Peix d’Alacant en 2011, any del centenari del seu naixement.

L’IAC Juan Gil-Albert tampoc ha sigut alié al record de la seua figura i obra, ja que es tracta d’un artista al qual va dedicar un “Descobreix una obra d’art en el Mubag” en 2010 sobre la seua obra El safareig, amb la qual va obtindre en 1952 el Premi Nacional de Paisatge de la Diputació d’Alacant, i també va ser inclòs en l’exposició Alacant Modern, de la qual va ser comissari Juan Manuel Bonet, muntada en el Mubag.    

La Casa Bardín acull dues sessions els divendres 15 i 22 de març

El cicle “D’igual a igual” de l’IAC Juan Gil-Albert s’ocupa en la seua tercera edició de la perspectiva de gènere en els camps del periodisme i la gestió cultural. Enguany comptarà amb dues sessions a la Casa Bardín els divendres 15 i 22 de març, totes dues a les 19.30 h, amb la participació de Cristina Martínez i Héctor Fernández, que formaran el primer duo, i Alicia Garijo i Francisco Sanguino en el segon.

Cristina Martínez, redactora de Cultura del diari Información, és llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense i postgrau en Museografia Didàctica per la Universitat de Barcelona. Autora dels llibres Crystalzoo (2015) i 20 Años de Teatro urbano (2015), està vinculada al món de l’art i ha sigut presentadora d’esdeveniments notables com els Premis Importants de Información i el Premi Azorín.

Héctor Fernández, delegat a Alacant del diari El Mundo, és doctor i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Complutense de Madrid, així com Diploma d’especialització en Ciències Polítiques i Dret Constitucional pel Centre d’EAñadirstudis Polítics i Constitucionals. En 2005 es va incorporar al diari El Mundo, després d’una etapa en Las Provincias.

Per la seua part Alicia Garijo, actual coordinadora de l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat a Alacant i programadora del Teatre Arniches, és llicenciada en Filologia Hispànica i Màster en Direcció i Gestió Cultural, havent sigut durant diversos anys gestora de projectes culturals a l’Ajuntament d’Altea. Amb ella conversarà Francisco Sanguino, director del Teatre Principal d’Alacant, membre del Consell Valencià de Cultura i vicepresident de l’Acadèmia d’Arts Escèniques d’Espanya. Llicenciat en Filologia Hispànica, és dramaturg amb diverses obres estrenades i premiades i professor de Cultura Clàssica en ESO, anteriorment va ser subdirector de continguts d’Universia.

El cicle “D’igual a igual”, coordinat per Macarena Palma i Cristina Llorens, subdirectores del departament d’Humanitats del IAC Juan Gil-Albert, reuneix sempre en cada sessió a un home i una dona d’un mateix camp professional perquè reflexionen i conversen sobre la manera en què la perspectiva de gènere influeix en les seues trajectòries i en el sector en el qual treballen.

Les dues edicions anteriors es van centrar en el món de la ciència, l’art, l’educació, l’esport, les forces armades, la tecnologia, la gastronomia i l’empresa, i en elles van participar María Blasco, Salvador Ordóñez, Paloma Navares, Josep Vicent, Lucía Cerón, Manuel Palomar, Miriam Blasco, Toni Cabot, Rosa María García-Galea, Rubén Pérez, Nuria Oliver, Jesús Tadeo Pastor, María José San Román, Kilo Moya, Gema Martínez i Andrés Pedreño.  

Una Festa escrita. Llibres, plets i sermons del Misterid’Elx es donarà a conéixer a Elx en un acte el 14 de març

L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert presenta a Elx el llibre Una Festa escrita. Llibres, plets i sermons del Misteri d’Elx, de l’investigador Joan Castaño. L’acte tindrà lloc el dijous 14 de març a la Casa de la Festa a les 20.00 h, i en ell intervindran, al costat de l’autor, Hèctor Cámara, professor de la Universitat d’Alacant, i Joan Borja, director del departament de Publicacions i Investigació del Gil-Albert.

Aquest nou títol sobre el Misteri ofereix tretze aproximacions al drama asuncionista d’origen medieval, catalogat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Es tracta ena ste cas d’una rigorosa cerca realitzada per l’autor durant els últims quinze anys que culmina ara amb aquestes pàgines d’aportació de documents inèdits trobats en arxius nacionals i internacionals.

El text aclareix algunes disputes obertes en els segles XVII i XVIII, relacionades amb l’obra El rescripto d’Urbano VIII, que va permetre que continuaren les representacions del Misteri, així com una altra polèmiques a compte del nomenament del Mestre de Capella, entre altres aportacions.

En una segona part s’aborda el tractament de la Festa en publicacions històriques, des dels sermons barrocs als primers impresos, detenint-se a més en autors que van dedicar bona part del seu treball investigador al coneixement i divulgació del valor del Misteri. L’obra acaba amb un “Quadern de direcció” de l’autor, realitzat durant el període en el qual va ocupar el càrrec de mestre de cerimònies de la Festa en l’última dècada del segle XX.

Joan Castaño, doctor en Història i llicenciat en Ciències Químiques així com en Ciències Religioses, és Col·laborador Honorífic de la Universitat d’Alacant i de la Càtedra Misteri d’Elx de la Universitat Miguel Hernández. Acumula diferents premis pels seus treballs i també és tècnic del Museu Municipal de la Festa, director del Museu de la Mare de Déu de l’Assumpció i arxiver honorífic tant de la Basílica de Santa María com del Patronat del Misteri. Ha publicat desenes d’articles i llibres relacionats amb el Misteri, però també amb diferents aspectes de la història i tradicions il·licitanes.

L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha publicat una nova convocatòria del concurs públic Art a la Casa Bardín per a seleccionar en aquest cas les exposicions que es programaran en la seua seu en 2020. Les Bases poden consultar-se en la pàgina web del Gil-Albert, des d’on poden baixar-se els impresos a presentar, juntament amb les propostes,  dins d’un termini que finalitza el pròxim 29 de març.

Al concurs poden presentar-se artistes nascuts o vinculats a la província d’Alacant, els qui participaran a més al costat d’una persona que exercirà com a comissària de la proposta. La finalitat és que aquests projectes estiguen adaptats a les peculiaritats i estructura física de la Casa Bardín en la seua planta baixa i primera planta de prolongació de l’espai expositiu.

L’IAC Juan Gil-Albert assumeix el cost del muntatge de les exposicions seleccionades, l’edició d’un catàleg i la retribució de mil euros a cada artista i persona comissària. És habitual que en els períodes en què romanen les mostres s’organitzen actes paral·lels de difusió com a visites guiades i trobades.

Les exposicions d’Art a la Casa Bardín, que s’han convertit en una referència de l’art contemporani a la província d’Alacant a causa de la gran qualitat de la propostes programades, es van iniciar en 2012, si bé no va ser fins a finals de 2015 quan es va convertir en un concurs públic amb la finalitat d’obrir-lo a la presentació de proposades pro parteix de qualsevol artista. Encara que els seus dos primers concurs han sigut biennals –per a les edicions 2016-2017 i 2018-2019–, aquesta tercera convocatòria ha sigut anual. Les mostres presentades les valora una comissió d’experts que es constitueix en jurat i proposa la selecció a la Junta Rectora de l’organisme.

Des del seu inici en 2012 són ja trenta-tres les exposicions temporals que mantenen a la Casa Bardín com un edifici en el qual la manifestació de l’art és constant i contínua des que es traspassa la porta d’entrada.