Escrita por Pedro Montalbán Kroebel, varios actores de Actúa recrearán esta obra teatral basada en el primer libro del autor alcoyano

El acto organizado por el IAC Juan Gil-Albert tendrá lugar el martes 2 de abril, a las 19:00 h

El IAC Juan Gil-Albert realiza una lectura dramatizada de la obra La fascinación de Gil-Albert como acto previo al Congreso internacional que sobre el escritor organiza esta semana con la Universidad de Alicante. La lectura de esta pieza teatral de Pedro Montalbán Kroebel, con dirección y dramaturgia de Pascual Carbonell e interpretada por Actua, se desarrollará en la Casa Bardín el martes 2 de abril a las 19:00 h, víspera de la inauguración del Congreso que se celebra del 3 al 6 de abril en Alicante y Alcoy.

 El dramaturgo Pedro Montalbán Kroebel, que nació en Brasil en 1961 y reside en Valencia, escribió La fascinación de Gil-Albert para la conmemoración del centenario del nacimiento del escritor en 2004, estrenándose entonces en el Teatro del Centro Cultural de Alcoy y regresando ahora en el XXV aniversario de la muerte del autor alcoyano.

 Basada en textos del propio Gil-Albert y en algunos relatos de La fascinación de lo irreal, su primer libro publicado (1927), presenta al escritor en un diálogo consigo mismo dentro de un mundo imaginario que une realidad y fantasía. En su texto Gil-Albert se transforma en el centauro Quirón y habla con su propio yo de juventud, ansioso de aprender. La obra fue editada por la Institució Alfons el Magnànim en 2006.

 En la lectura dramatizada intervendrán los actores Miguel A. Carrasco, Guillermo Arenas y Pascual Carbonell, la actriz y cantante Ana Arrarte y el pianista Enrique Pedrón, que interpretará la música en directo. La coordinación de la producción ha corrido a cargo de Mariló Poch, presidenta de Actua.

En aquesta obra es recupera un estudi de José Luis Calvo (1956-1995) en el qual va realitzar una exhaustiva anàlisi de la festivitat

L’IAC Juan Gil-Albert presenta el llibre Estudio sobre el rito del Pa Beneit de la Torre de les Maçanes en el qual recupera la investigació de José Luis Calvo (1956-1995) sobre una de les festes més singulars i peculiars. En l’acte, que tindrà lloc a la Casa Bardín el dilluns 1 d’abril a les 19.30 h, participaran la gestora cultural Concha Sirvent, l’alcalde de la Torre de les Maçanes, Cristóbal Sala, i el subdirector de Publicacions del Gil-Albert, Miquel Poveda.

El ritu i ofrena del Pa Beneit se celebra cada 9 de maig en el dia de Sant Gregori d’Òstia, patró de la població. Es tracta d’una de les manifestacions més valuoses de la cultura i de les maneres de vida tradicional agrària de la Comunitat Valenciana, i per això va ser declarat Bé d’Interés Cultural Immaterial.

L’autor del llibre, natural de la Torre de les Maçanes, va desenvolupar a Benidorm la seua activitat professional en el sector turístic i va utilitzar per a la investigació d’aquesta festa fonts primàries, sobretot de l’Arxiu Municipal. En la seua trajectòria investigadora va dedicar una àmplia bibliografia a temes locals.

Editat a Londres, el llibre és resultat del grup d’investigació AEdificatio en el qual participen professors de la UA al costat de docents d’universitats de Bogotà, Milà i Nova York

L’Espai Philobibion de l’IAC Juan Gil-Albert acull la presentació del llibre Health, Wellbeing and Sustainability in the Mediterranean City: Interdisciplinary Perspectives publicat per l’editorial londinenca Routledge, els coordinadors de la qual són Antonio Jiménez-Delgado i Jaime Lloret. El volum recull capítols de diversos sociòlegs sobre el model urbanístic saludable i sostenible aplicat a l’Alfàs del Pi.

L’acte tindrà lloc el dimecres 27 de març a la Casa Bardín, a les 19.30 h, amb la intervenció d’Amparo Faure, vicerectora d’Investigació i Transferència de Coneixement de la Universitat d’Alacant, Benjamí Oltra, catedràtic de Sociologia i autor del pròleg, i Antonio Jiménez-Delgado.

El llibre proporciona un model per a la creació de ciutats sostenibles i saludables a la regió mediterrània i utilitza la ciutat costanera de l’Alfàs del Pi, amb una mescla d’habitants locals i residents del nord d’Europa atrets per les condicions climàtiques i el mar, com a exemple per a dissenyar models urbans renovables i innovadors amb alts nivells de vida, benestar i avantatges ecològics.

L’obra és el resultat del treball del Grup d’Investigació de la UA AEdificatio, en el qual a més de professors de Sociologia de la UA participen uns altres d’universitats de Bogotà, Milà i Nova York.

Produït per la Universitat de Múrcia, té 42 minuts de duració i se centra a més en el Senyoriu de Villena, la terra dels Manuel que va sorgir anys després

Es tracta d’un muntatge d’animació que alterna entrevistes a sis medievalistes  

El 26 de març de 1244 es va signar el Tractat d’Almirra entre Jaume I el Conqueridor i l’infant Alfons, posterior Alfons X el Savi. El mateix dia del seu 775 aniversari es projectarà en l’IAC Juan Gil-Albert el documental La frontera que une. Origen de las tierras de los Manuel, produït per la Universitat de Múrcia. Ho presentaran Francisco J. Martínez Méndez, vicerector de Qualitat, Cultura i Comunicació de la Universitat de Múrcia, Alfonso Burgos, director, Aniceto López, director del Congrés “La frontera que uneix”, i José Ferrándiz Lozano, director cultural de l’IAC Juan Gil-Albert. L’acte té lloc a la Casa Bardín a les 19.00 h.

El documental, de 42 minuts, està realitzat amb imatges animades que recreen els esdeveniments històrics que van configurar la frontera en el segle XIII entre els Regnes de València i Múrcia, pertanyents a la Corona d’Aragó i a la de Castella respectivament. Es recrea com es va arribar al pacte d’Almirra, actual el Camp de Mirra, i se centra després en els efectes que va tindre aquest Tractat en el costat castellà, especialment amb la creació del Senyoriu de Villena, conegut també com les terres dels Manuel en entregar-li Alfons X el Savi la seua administració al seu germà Manuel.

El relat animat, en el qual també se citen fragments de la Crónica o Llibre dels Feits de Jaume I, a qui la posa veu el professor Brauli Montoya , catedràtic de la UA, destacant la mediació de la seua esposa la reina Violante, i alterna entrevistes a sis especialistes: Pierre Guichard, professor d’Història Medieval en la Universitat Lumière-Lió II, Ángel Luis Molina, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Múrcia, José Vicente Cabezuelo, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat d’Alacant, Enric Guinot, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, Aniceto López, doctor en Història, i Aurelio Pretil, exdirector de l’Institut d’Estudis Albacetenses.

El documental s’estrena a Alacant amb aquest acte, després de ser presentat en el passat Congrés “La frontera que une” que es va celebrar a Almansa, Elda, Villena i el Camp de Mirra, en el qual van participar institucions i universitats de la Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia i Comunitat Castella-la Manxa.

L’IAC reedita La paz que nos esperaba, una obra considerada com el primer poemari testimonial de la Guerra Civil a Alacant

Més de trenta volums, que abasten des de l’any 1937 fins a 2010, reuneixen retallades de premsa, cartes d’intel·lectuals de l’època com José Hierro, Gabriel Celaya, Blas d’Otero i Vicente Ramos, així com material gràfic

L’Institut de Cultura Juan Gil-Albert ha reeditat el llibre La paz que nos esperaba, de Vicente Mojica, considerat el primer poemari testimonial de la Guerra Civil a Alacant. Així mateix, la família de l’escriptor ha anunciat la donació d’un extens fons documental que, a través de 34 volums, recopila retallades de premsa, cartes d’intel·lectuals de l’època i material gràfic.

El diputat de Cultura, Cèsar August Asencio, ha presentat l’acte aquest matí al costat dels tres fills del poeta, Vicente, José Luis i María José Mojica, així com el director de l’IAC, José Ferrándiz, autor de la introducció. Mojica va formar part d’una generació d’escriptors que va sorgir a Alacant en la postguerra i va desenvolupar la seua màxima activitat a partir dels anys cinquanta.

Els primers mil exemplars de La paz nos esperaba, editats per la Caja de Ahorros del Sureste en 1966, no van tardar a esgotar-se. Quinze anys més tard, després de la transició democràtica, el llibre va tornar a veure la llum a través d’una edició ampliada amb sis poemes. En aquesta obra, dedicada a la seua germana xicoteta, Mojica (Alacant 1923-1989) recorda l’impacte de la Guerra Civil en la seua adolescència amb poemes de gran sensibilitat i emoció sobre el rerefons de la tragèdia.

Escrits en plena maduresa, els poemes descriuen imatges com la partida de trens amb soldats al capdavant o bombardejos entre els quals destaca el poema que va dedicar al del 25 de maig en el Mercat alacantí. La visió del seu primer mort, la pèrdua de la infantesa i la seua adolescència o el desig d’una pau esperada compareixen en una col·lecció de dènou poemes.

La paz nos esperaba es presentarà en públic el pròxim 29 de març a la Casa Bardín, a les 19.30 hores, amb la intervenció de María José Mojica, i Xenia Ramat, directora del curt d’animació El olvido nominat al premi Goya, que llegirà el poema dedicat per Mojica al bombardeig del 25 de maig.