Consulta la nostra agenda setmanal: Del 22 al 28 d’abril de 2019
L’exposició José Estruch. Vida i teatre de l’IAC Juan Gil-Albert arriba a la RESAD de Madrid
Reconeguda amb un dels premis nacionals Emporia d’arquitectura efímera, la mostra ha sigut visitada per més de 26.000 persones en la seua itinerància
Després de la seua inauguració el 25 d’abril, la instal·lació romandrà fins al 6 de juny com a record del qual fora Premi Nacional de Teatre i professor en el centre madrileny
Després de dos anys i mig d’itinerància pels vestíbuls de teatres, auditoris i cases de cultura de la província d’Alacant, l’exposició José Estruch. Vida y teatro de l’IAC Juan Gil-Albert arriba a la Real Escola Superior d’Art Dramàtic (RESAD) de Madrid, on el dramaturg va ser professor d’Interpretació. La mostra s’inaugura el 25 d’abril a les 13.00 hores i romandrà fins al 6 de juny. En l’acte d’obertura participaran José Ferrándiz Lozano, director cultural del Gil-Albert, les comissàries Juana María Balsalobre i Vene Herrero, el director del centre Pablo Iglesias Simón i el professor Juan Antonio Vizcaíno, que va col·laborar amb Estruch.
L’exposició s’obri a Madrid en un moment de reconeixement, després de ser una de les seleccionades amb el Premi Nacional Emporia d’arquitectura efímera en la categoria de Millor muntatge transportable i itinerant, premiant amb això el seu disseny realitzat per Cota Zero. Muntada amb panells entrecreuats de fusta i inspirada en una escultura d’Oteiza, ha servit per a difondre la figura del director teatral i Premi Nacional de Teatre nascut a Alacant en 1916 i mort a Madrid en 1990, passant després de la guerra civil per un exili a Anglaterra i l’Uruguai.
De xicotet format, la mostra no supera els quatre metres i mig de costat i es va concebre pensant en la seua ubicació integrada en vestíbuls teatrals, de manera que ocupara molt poc espai i poguera ser visitada en uns minuts, sense entorpir el trànsit d’espectadors.
Les fotografies seleccionades i textos breus presenten un resum de la vida i ideari teatral del protagonista. El seu itinerari arranca en la seua etapa d’infantesa a Alacant, passa per les seues etapes a Londres (1939-1949), Montevideo (1949-1976) i Madrid 1967-1990) i finalitza amb un panell que recull frases de persones que li van conéixer, moltes d’elles vinculades al món del teatre.
La inclusió de la RESAD en la itinerància del IAC Juan Gil-Albert va sorgir al novembre després d’una visita del director del centre amb els professors Ignacio García May i Eduardo Vasco per a participar en un acte a la Casa Bardín. Amb aqueix motiu van poder conéixer la mostra en el Teatre Arniches, ja que aquesta havia tornat a Alacant per a coincidir amb la Mostra de Teatre Espanyol d’Autors Contemporanis.
Amb més de 26.000 visites comptabilitzades en la seua itinerància, l’exposició va ser inaugurada pel Gil-Albert en el Teatre Principal d’Alacant a l’octubre de 2016, any del centenari del naixement d’Estruch. Expert adaptador de teatre clàssic i reconegut com un gran educador de la interpretació en vers, del dramaturg alacantí es destaca la seua influència docent en una generació d’estudiants de la RESAD que es van donar a conéixer com a professionals a partir dels anys de la Transició i en els anys huitanta, entre ells l’autor i director Ernesto Caballero, actual director del Centre Dramàtic Nacional, les actrius Blanca Portillo, Beatriz Bergamín o Natalia Menéndez, o l’actor Nancho Novo.
Blanca Pons-Sorolla, besneta de Joaquín Sorolla, impartirà dues xarrades en actes de l’IAC Juan Gil-Albert
El 23 d’abril parlarà sobre l’actual exposició del pintor a Londres, de la qual és assessora, i l’endemà participarà en un “Descobreix una obra d’art” a la Canyada, on es conserva una obra juvenil del seu besavi
Blanca Pons-Sorolla, besneta de Joaquín Sorolla, participarà en dos actes del IAC Juan Gil-Albert els dies 23 i 24 d’abril. El primer dia pronunciarà una xarrada a la Casa Bardín a les 19.00 h sobre l’actual exposició del pintor a Londres, de la qual és assessora. El segon dia estarà a l’Església de la Canyada per a parlar en el cicle “Descobreix una obra d’art” a les 19.30 h del llenç San Luis, rey de Francia, peça que Sorolla va pintar als dènou anys, exposada permanentment en la parròquia.
L’exposició “Sorolla, mestre espanyol de la llum” es va obrir el 18 de març en la Nacional Gallery, inaugurada pel príncep Carles d’Anglaterra i la reina Leticia, on romandrà fins al 7 de juliol. Es tracta d’una gran retrospectiva amb seixanta obres, dins del programa d’internacionalització que promou el Museu Sorolla de Madrid, cent onze anys després de l’exposició en la Grafton Galleries de l’artista valencià en 1908, presentat llavors en la capital britànica com “el millor pintor viu del món”. En aquesta ocasió les obres procedeixen del Museu Sorolla, que aporta vint-i-sis, i de col·leccions públiques i privades d’Europa i els Estats Units.
Blanca Pons-Sorolla y Ruiz de la Prada és actualment la màxima experta en la vida i obra del seu besavi. Patrona de la Fundació Museu Sorolla i presidenta de la seua Comissió Permanent, és autora d’una completa biografia del pintor, de diverses monografies en diversos idiomes i coautora de dos toms d’epistolaris, havent escrit a més nombrosos articles en revistes d’art i catàlegs.
La seua presència en actes del IAC Juan Gil-Albert es completarà amb la seua conferència a la Canyada, la població de l’Alt Vinalopó que conserva una obra del pintor datada en 1892 en la qual representa orant a Lluís IX, conegut per Sant Lluís, prostrat i amb la seua capa de rei de França. Rescatada en 1967 després de descobrir-la el rector tirada en el sòl d’una dependència de l’Església i amb una restauració important en 1992, els testimoniatges locals sempre la van considerar un regal a la Parròquia del terratinent i polític el Marqués de Villagracia, natural de Biar i propietari de finques a la comarca, però resident a València on va ser benefactor del pintor en la seua joventut.
Rosell Meseguer inaugura la nova exposició d’Art a la Casa Bardín
La mostra estarà en la seu del IAC Juan Gil-Albert fins al 4 de juny
Amb el nom de Lo invisible, l’artista Rosell Meseguer inaugura la nova exposició d’Art a la Casa Bardín el dimarts 16 d’abril a les 19.30 h, organitzada per l’IAC Juan Gil-Albert i el comissari del qual és el crític d’art José Luis Martínez Meseguer. Amb aquesta proposta, que podrà visitar-se fins al 4 de juny, s’incita a l’espectador a preguntar-se sobre el paper de les representacions visuals en la cultura contemporània i en la formació del nostre coneixement sobre el món en què vivim.
Segons el criteri de l’autora, l’invisible forma part de la nostra realitat quotidiana, i la història de l’art és una història de la percepció de les obres i els seus canvis, així com el registre de com la pròpia visió ha anat mudant amb el temps.
Rosell Meseguer (Oriola, 1976) és artista visual, doctora en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid, professora i investigadora beneficiara de residències en l’Acadèmia d’Espanya a Roma, en el Centre Georges Pompidou; en la Société Française Photographie de París, en la Tate Gallery, en el Victòria & Albert Museum de Londres, en el MOMA i en la Columbia University de Nova York. Màster en Noves Tecnologies: infografia, vídeo i so, ha realitzat diverses exposicions com Symphonie, La disuasión, La invisibilidad, OVNI Archive i TAMARUGAL en sala d’Espanya, Xile i l’Argentina.
Consulta la nostra agenda setmanal: Del 15 al 21 d’abril de 2019
L’Institut Gil-Albert obri un portal a la Biblioteca Miguel de Cervantes per a oferir el seu patrimoni bibliogràfic i documental
El projecte arranca dotat amb una sèrie de continguts –llibres, revistes o catàlegs d’exposicions d’art- que s’aniran ampliant paulatinament
Un dels objectius de la proposta és recuperar i posar a l’abast dels lectors algunes edicions esgotades des de fa anys
S’han inclòs 27 audiovisuals de l’Aula de Cinema de l’Institut d’Estudis Alacantins (1979-1983) amb una sèrie sobre pintors i una altra sobre patrimoni històric i natural
L’Institut Alacantí de Cultura ha presentat aquest matí el portal “Patrimoni bibliogràfic i documental del IAC Juan Gil-Albert” incorporat a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (BVMC). Es tracta del punt de partida d’un ambiciós pla per a obrir al món la producció editorial de l’organisme a través de llibres, revistes, catàlegs d’exposicions d’art i part del seu arxiu documental, com a premsa antiga i la videoteca audiovisual.
Després de la signatura d’un conveni de col·laboració entre totes dues entitats, i després de diversos mesos de treball, el director cultural del IAC, José Ferrándiz, ha detallat les característiques de la proposta al costat del director general de la Fundació BVMC, Manuel Bravo, el director de la BVNC, Jesús Pradells, i el subdirector de Publicacions del IAC, Miquel Poveda.
El portal naix dotat amb una sèrie de continguts en diferents seccions que s’aniran enriquint progressivament. En l’apartat de Revistes s’han incorporat cinquanta dels 69 números de Canelobre publicats fins ara, així com les col·leccions completes de les revistes IEA y Forma abierta, editades de 1974 a 1983, els dèsset primers números de la revista El Salt (2004-2011) i un número de Postiguet. Com a Catàlegs d’art figuren vint-i-cinc de les exposicions de ‘Art a la Casa Bardín’ i tretze de ‘Trobades d’Art Contemporani’ (EAC), al costat d’uns altres.
D’altra banda, la Videoteca inclou 27 audiovisuals de l’Aula de Cinema de l’Institut d’Estudis Alacantins que va funcionar des de 1979 a 1983, filmats en Súper 8 i amb gran valor documental. Aquesta categoria inclou una sèrie sobre pintors –Emilio Varela, Vicente i Daniel Bañuls, Gastón Castelló, José Antonio Cía, Pérezgil, Polín Laporta, Sixto Marco, Enrique Lledó, Pérez Pizarro, González Santana, Manuel Baeza, Abad Miró i Roberto Ruiz Morante– i una altra sobre patrimoni històric i natural amb el Museu Arqueològic d’Alacant, l’Alcudia d’Elx, el Casal de Sant Jordi, la Seda d’Oriola, el Castell de Santa Bàrbara, el Museu Sempere, el Museu Benlliure, el cancionerillo d’Altea, la palmera i el xop il·licità, el pa beneït, la Casa-Museu Modernista de Novelda o les Salines de Santa Pola.
La secció del Fons documental naix composta per huit-cents números dels segles XIX i XX, aprofitant l’important arxiu de premsa històrica reunit pel Gil-Albert. Els primers números accessibles corresponen a 45 periòdics (El Eco de Pego, Heraldo de Elche, Denia Republicana, Villena Obrera, El Jornalero de Alcoy o La Verdad de Villajoyosa, entre otros) i 43 revistes (Azul, Cal Dir, Galatea, La Jonense o La Semana). S’han penjat també en aquesta mateixa secció 33 textos, entre els quals destaquen el Tratado de cosmografía, para la instrucción de los guardias marinas, de Gabriel Ciscar (1796), la Contestación a una creyente de Sebastián Faure (1916) o les reflexions anarquistes de David Ruiz titulades En tiempos de batalla (1920).
Respecte a l’important catàleg històric de llibres del IAC Juan Gil-Albert, amb més de mil cent títols publicats des de la seua creació en 1953, actualment es pot consultar el cinc per cent de la seua producció i està en procés de digitalització una nova tanda. En aquest apartat figuren diversos volums col·lectius de congressos sobre Rafael Altamira, Arniches, Azorín i Gil-Albert, al costat de llibres d’història, arquitectura, arqueologia i fins i tot de creació literària, així com la col·lecció infantil Aladroc, quasi completa.
Les obres relacionades amb Juan Gil-Albert també tindran la seua presència independent en el portal, ja que després de les conclusions obtingudes en el recent congrés internacional sobre l’escriptor s’ha obert una secció específica en la qual està el número monogràfic de la revista Canelobre de 1996, esgotat des de fa anys, i les actes del congrés ‘La memòria i el mite’ que es va celebrar en 2004. Així mateix, l’Institut preveu la incorporació immediata d’altres volums col·lectius i diferents assajos sobre l’autor editats per l’IAC.