Un equip de l’IAC coordinat per Cristina Llorens ha dut a terme l’exhaustiu procés d’inventariat dels fons.

El llegat cultural de l’escriptor il·licità Rafael Azuar passarà a formar part dels fons de el Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert gràcies a la donació de la seua biblioteca i arxiu per part de la família. Així ho ha explicat aquest matí el fill del novel·lista, poeta i assagista, Rafael Azuar Ruiz, qui al costat dels seus germans ha donat a conéixer els detalls d’aquesta herència literària.

Originals, cartes, esborranys, fotos i quaderns manuscrits d’Azuar (Elx, 1921-Alacant, 2002), així com els prop de dos mil cinc-cents llibres de la seua biblioteca, amb més de tres-cents d’ells dedicats pels seus autors, passaran a ser de domini públic en decidir els seus sis fills –Gemma, María Jesús, Pilar, Julia, Rafael i César– donar aquests importants fons al IAC. El llegat ja ha sigut depositat a la Casa Bardín, tal com ha explicat el director cultural del Gil-Albert, José Ferrándiz, després d’un exhaustiu procés d’inventariat dut a terme per Cristina Llorens, subdirectora de Documentació de l’Institut, al costat dels tècnics Macaranea Palma, Carolina Martínez García i Pep Rubio.

L’arxiu consta en la seua majoria de carpetes amb multitud de sobres que contenen correspondència, fulles soltes dels seus escrits, llibretes amb versions manuscrites de relats, articles i poesies, originals i còpies mecanografiades de novel·les, assajos i poemaris, guions de col·laboracions en radi i retallades de premsa amb els seus articles publicats.

De la novel·la Modorra, amb la qual va obtindre el Premi Café Gijón en 1967, s’han trobat sis exemplars mecanografiats, entre originals i còpies, alguns d’ells amb anotacions i correccions. També s’han comptabilitzat prop de cent cinquanta documents sobre poesia, fins i tot amb poemes inèdits. L’epistolari inclou cartes de Jacinto Benavente, Vicente Aleixandre, Josep Pla, Alonso Zamora Vicente, Carmen Conde, Concha Espina, Eduardo Mendicuti, Mª de Gracia Ifach, Guillermo Carnero, Andrés Amorós, Vicente Molina Foix, Matilde Asensi i el compositor Rodríguez Albert, entre altres. Es conserva, a més, correspondència amb companys d’Alacant com Vicente Ramos, Vicente Mojica, Manuel Molina, Joan Valls o el pintor Pérezgil.

La biblioteca revela, d’una banda, les seues preferències literàries per la poesia universal i la literatura francesa i confirma, per una altra, el seguiment que tenia dels autors amics i dels joves que emergien a Alacant en els anys seixanta i huitanta. Hi ha exemplars dedicats per Joan Valls, Carlos Sahagún, Gil Albors i Alonso Zamora Vicente, entre altres, i no falten números i col·leccions de revistes literàries com Ínsula, La estafeta literaria i Ateneo. Així mateix, la col·lecció de fotografies aporta un gran interés documental i gràfic amb imatges de tertúlies, reunions i actes literaris en els quals va participar a partir dels anys cinquanta.

Rafael Azuar Carmen (1921-2002)

Rafael Azuar Carmen va ser un novel·lista, assagista i poeta, lligat a la generació alacantina de postguerra, les obres de la qual es van donar a conéixer a partir dels anys cinquanta. Va posar obstinació a editar la seua narrativa fora d’Alacant, la qual cosa explica que alguns títols de la seua producció novel·lística trobaren la seua eixida a Madrid o València. Maestro de professió, la seua família va residir a Alacant des que ell tenia nou anys i en aquesta ciutat va desenvolupar la seua obra literària. Va ser un dels finalistes del Premi Planeta amb Los zarzales (1959). En els anys seixanta va editar Llanuras del Júcar (1965) i va obtindre el prestigiós Premi Café Gijón de novel·la curta amb Modorra en 1967.  

D’altra banda, va cultivar una àmplia obra poètica, arribant a publicar una antologia en 1982 i nous poemaris amb posterioritat. Com a assagista va reflexionar sobre el gènere de la novel·la en El diálogo y los personajes en la novela (1970) i Teoría del personaje literario (1987) i va signar a més nombrosos articles de crítica literària en premsa, alguns recollits en llibres com Viñetas (1989) i La aventura literaria (1995).

Azuar va formar part de el Institut d’Estudis Alacantins, entitat amb la qual va editar diverses obres tant en l’etapa en què la institució tenia aqueixa denominació, fins a 1983, com en la posterior en la qual va passar a dir-se Institut de Cultura Juan Gil-Albert.

La figura de Juan Gil-Albert rebrà un doble homenatge a través de la música en pocs dies, dins de la commemoració del 25 aniversari de la seua mort. L’Institut Alacantí de Cultura que porta el seu nom i el Conservatori Superior de Música Óscar Esplá d’Alacant celebren un concert simfònic en l’Adda el dimecres 22 de maig a les 20.00 h amb composicions del segle XX i amb la recent “Nocturn” basada en un dels seus poemes, i un altre de cambra que tancarà el cicle “Música jove a la Casa Bardín” el 28 de maig a les 19.30 h, en aquest segon cas amb composicions d’estudiants del Conservatori inspirades en textos de l’escriptor.

El concert “Homenatge a Juan Gil-Albert” del dia 22, d’accés lliure i gratuït, ho interpretarà l’Orquestra del Conservatori, dirigida per Jesús Cantos. En el repertori s’inclouen quatre composicions del segle passat com a exponents del temps en què va viure Gil-Albert, que va considerar la música com el “gaudi predilecte en el camp de l’art” que havia triat la seua època.

La primera part s’obrirà amb la suite “Trauermusik” per a viola i orquestra de corda de Paul Hindemith, amb Lesster F. Mejías com a solista, a la qual seguirà el “Piano Concerto n. 2” de Serguei V. Rachmaninov, que comptarà amb la participació de Filipp Moskalenko. Abans del descans s’estrenarà la versió per a soprano i piano de “Nocturn” de Miguel Brotons, basada en el poema del mateix títol de Juan Gil-Albert. Es tracta d’una composició escrita per a aquesta efemèride gilabertiana de 2019 que només s’ha cantat en públic en la seua adaptació per a violoncel, inclosa en la inauguració del recent Congrés internacional “Vibracions de Juan Gil-Albert: la fascinació de la constància”. En aquesta ocasió la interpretaran els professors Pilar Moral, que ja va intervindre com a soprano llavors, i Jesús Gómez al piano.

La segona part inclou el famós “Adagietto” de la cinquena Simfonia de Gustav Mahler que Visconti va utilitzar en la seua pel·lícula Muerte en Venecia, obra cinematogràfica que va admirar Gil-Albert i sobre la qual va escriure, ressaltant l’escena en la qual el protagonista segueix a distància a un jove amb el fons dels “desplegaments simfònics de Mahler” que l’autor alcoià va descriure “entre angoixats i subyugadores”. El concert finalitzarà amb el poema simfònic “Pini de Roma” d’Ottorino Respighi.

Concert de cambra el 28 de maig

D’altra banda, el cicle “Música jove en al Casa Bardín” es tanca enguany el 28 de maig en la seu del IAC amb un concert de cambra preparat pel departament de Composició del Conservatori Óscar Esplá, coordinat per la professora Encarnación Pérez. S’interpretaran tretze peces breus compostes durant aquest curs acadèmic per alumnes i alumnes, basades en textos poètics i en prosa de Gil-Albert. Els compositors són Alfonso Yépez, Ferran Lluís Martínez, Juan Pedro Bernabé, Débora Nadal Rubio, Francisco José García Verdí, Alejandro Samper, Sergio Manuel Cantó, Belán Gómez, Santiago Segarra, Sara Blanco, José Sala i José Luis Serrano. També s’inclou en el programa una composició de Chopin i una altra d’Albéniz, músics que acostumava a interpretar la mare de l’escriptor en el piano de la seua casa.

Descarrega el fullet informatiu (PDF)