Els professors José Carlos Rovira i Miguel Ángel Lozano i la periodista Rosalía Mayor, els tres directors que més temps han romàs al capdavant de la revista, coincidiran a la Casa Bardín

Al juny de 1984 va aparéixer el primer número de la revista Canelobre, publicación que se ha convertido en un icono cultural de Alicante con sus 69 números publicados. Para recordar su origen y distintos momentos de su trayectoria, el IAC Juan Gil-Albert ha organizado como entidad editora una mesa redonda el jueves 27 de junio en la Casa Bardín, a las 19:30 h, en la que contará con José Carlos Rovira, Miguel Ángel Lozano i Rosalía Mayor, els tres directors que han estat al capdavant de la revista durant més temps, i amb Elvira Rodríguez, actual subdirectora, com a moderadora.

Amb uns inicis com a revista miscel·lània, Canelobre va substituir a l’anterior IDEA i va acabar convertint-se en una publicació monogràfica que ha tractat una gran varietat de temes entre els quals han predominat els històrics, els dedicats a sectors industrials i un variat repertori sobre els principals personatges nascuts a la província d’Alacant: els científics Jorge Juan i Balmis, l’historiador i jurista Rafael Altamira, el compositor Óscar Esplá, l’economista Germán Bernacer, els escriptors Juan Gil-Albert, Miguel Hernández, Gabriel Miró, Azorín, Enric Valor o Joan Valls, l’artista Eusebio Sempere.

Amb molts dels seus números esgotats, Canelobre ha fet un pas decisiu enguany 2019 en editar en versió digital cinquanta dels seus números, disponibles en el portal propi del IAC Juan Gil-Albert obert recentment a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, i en el qual figurarà pròximament la col·lecció completa.

En els seus trenta-cinc anys ha tingut set directors: José Carlos Rovira (1984-1990), Miguel Ángel Lozano (1990-1999), Jorge A. Soler (1999-2003), Rosalía Mayor (2003-2011), Queru Blanco (2011-2014), Pilar Tébar (2014-2015) i Ramón Sánchez (2015-2019), combinant amb ells perfils acadèmics i de periodistes.

Respecte als participants en la taula redona, José Carlos Rovira, catedràtic de Literatura Hispanoamericana  de la Universitat d’Alacant, va intervindre en la creació de la revista i va ser el seu primer director fins al número doble 17/18 en 1990. Li va seguir Miguel Ángel Lozano, actual catedràtic de Literatura Espanyola de la UA, qui va romandre al capdavant deu anys; sota la seua direcció es va arribar al número 41/42 en 2000. La periodista Rosalía Mayor, actual Presidenta de l’Associació de la Premsa d’Alacant que a més roman vinculada a Canelobre com a membre del seu Consell Assessor, va anar per la seua part la primera dona a dirigir-la i ho va fer des del número 49 a 58.

El IAC Juan Gil-Albert distribuirà als assistents durant una breu memòria en la qual figuren reproduïdes totes les portades, així com les de les seues separates i DVD annexos. S’inclou a més una relació de les persones que han coordinat els diferents números i dels qui han format part dels seus equips en la direcció, subdirecció, secretaria, Consells de Redacció i Consells Assessors.

Autor de relats breus, una taula redona amb Xavier Carro, Carlos Canet Fortea, Antonio Lafuente i José Ferrándiz revisarà la seua obra.

En l’acte es projectarà el curt El criminal, basat en un dels seus contes, i es llegiran alguns fragments d’un projecte teatral que s’està duent a terme.

Una taula redona titulada “Gonzalo Fortea en resum” i la projecció del curtmetratge El criminal serviran a l’IAC Juan Gil-Albert per a recordar a l’escriptor Gonzalo Fortea, que va morir fa deu anys a finalitats de 2009. L’acte, que se celebrarà a la Casa Bardín el dimarts 18 de juny a partir de les 19.00 hores, comptarà amb la participació del professor Xavier Carro, el director del curt Carlos Canet Fortea, el dramaturg i actor Antonio Lafuente i el director del IAC José Ferrándiz Lozano. Marina Torrecilla i Morgan Blasco llegiran, a més, alguns fragments de la seua obra.

Narrador i lligat a l’art amb la galeria Itàlia, Gonzalo Fortea (Novelda 1929 – Alacant 2009) va publicar els seus llibres en els anys setanta i huitanta. Les situacions kafkianes que vivien els seus personatges i el maneig de l’humor de l’absurd convertien els seus breus relats surrealistes en metàfores de l’home derrotat, víctima de la seua indefensió en el món. La seua producció va ser escassa i es va limitar a quatre llibres: Mi primer contacto con el millonario (1972) i Tres historias de ciencia ficción (1974), editats per Guadalhorce a Màlaga amb xicotetes tirades, Corazón frío (Barcelona, Tusquets, 1974), i Historias de un hombre dormido (València, Víctor Orenga, 1986), que va rebre el Premi Tertúlia Arniches a l’any següent.

En 1991 l’Institut Juan Gil-Albert va editar l’antologia Resum en la col·lecció Narrativa que dirigia Xavier Carro, no tornant a publicar l’autor cap obra més en llibre. Després de la seua defunció s’han donat aproximacions als seus relats des d’altres àmbits culturals. El seu nebot i fotògraf Carlos Canet Fortea va realitzar el curt El criminal, d’onze minuts de duració, basat en el seu relat homònim, mentre que la companyia Harmònic Imparella, dirigida per Antonio Lafuente i Giulia Varoto, adapta actualment diversos dels seus contes al teatre en el projecte beneficiari de la Residència Estruch 2019 del Teatre Principal d’Alacant.     

Més informació de l’activitat ací

L’expert en patrimoni cultural Pablo Rosser explicarà les peculiaritats d’aquest recinte barroc en el qual es custodia la relíquia.

L’acte s’organitza en homenatge pòstum a l’historiador Lorenzo Hernández Guardiola, estudiós de les manifestacions artístiques d’aquesta capella construïda en el segle XVII

El cambril de la Santa Faç, una de les més destacades expressions artístiques del barroc a la Comunitat Valenciana, protagonitza una nova sessió del cicle “Descobreix una obra d’art” que organitza l’IAC Juan Gil-Albert. En aquest cas, l’acte ha sigut programat també com a homenatge pòstum a l’historiador Lorenzo Hernández Guardiola, el major estudiós d’aquest espai artístic del segle XVII. El doctor Pablo Rosser, professor de Didàctica de la Història en la Universitat d’Alacant, serà l’encarregat d’explicar les peculiaritats del recinte a l’Església de la Santa Faç el divendres 14 de juny a les 19.00 h.

El cambril on es custodia la relíquia de la Santa Faç en una fornícula destaca per ser una capella hexagonal situada a l’interior del monestir. En la seua elaboració van participar l’escultor Joseph Vilanova com a autor de la talla, el daurador Pere Joan Valero i el pintor Juan Conchillos, que va concebre els llenços que recreen en cado tram els miracles i moments principals de l’inici de la tradició del romiatge, excepte en un d’ells en el qual apareixen els membres del Consell de la Ciutat d’Alacant que van decidir en 1661 escometre l’obra, construïda entre 1677 i 1680.

El doctor i especialista en art barroc Lorenzo Hernández Guardiola, mort el mes de novembre passat, va ser l’autor de la primera monografia que es va publicar sobre aquestes manifestacions artístiques amb el seu llibre El camarín de la Santa Faz, una de les edicions de la celebració del V Centenari del romiatge en 1989. Per aqueix motiu el IAC Juan Gil-Albert, entitat de la qual va formar part des de 1995 a 2007 com a subdirector del departament d’art, ha volgut organitzar aquesta sessió com a homenatge i record de les seues aportacions.

En aquesta ocasió el conferenciant serà Pablo Rosser Limiñana, doctor en Patrimoni Històric i Arqueològic, tècnic de Patrimoni cultural de l’Ajuntament d’Alacant i professor associat en la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant. Rosser coordina a més el curs anual de la UA titulat “La Santa Faç, un nou codi Da Vinci?”

Més informació de l’activitat

L’escriptor Jaime Siles, una de les veus ja clàssiques de la poesia espanyola, és l’encarregat de tancar el cicle “Alimentant pluges” d’enguany, organitzat per l’IAC Juan Gil-Albert. El poeta protagonitzarà l’última sessió amb la lectura d’una selecció de poemes el dijous 13 de juny a la Casa Bardín, a les 19.30 h.

Jaime Siles (València, 1951) va irrompre en la poesia amb el seu poemari Génesis de la luz en 1969 i va ser un dels autors destacats de la jove poesia dels anys setanta, arribant a reunir el seu llibres de llavors en l’edició de Poesía 1969-1980 i formant part d’importants antologies.

Va publicar posteriorment Música de agua (1983), Premi de la Crítica Valenciana i Premi de la Crítica de poesia castellana, Semáforos. semáforos (1990), Premi Loewe, Himnos tardíos (1999), Premi Internacional Generació del 27, Desnudos y acuarelas (2009), Premi Tiflos de Poesia, Horas extra (2011), Premi Universitat de Lleó de Poesia, Cenotafio: antología poética, 1969-2009 (2011), Tardes de Salamanca (2014) i el més recent Galería de rara antigüedad (2018), XXVIII Premi de poesia Jaime Gil de Biedma. Recentment ha editat una antologia titulada Un yo sín mí.

Siles, que és Premi Teresa d’Àvila pel conjunt de la seua obra i va guanyar també el Premi de les Lletres Valencianes, és catedràtic de Filologia Llatina en la Universitat de València, membre de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, crític literari i traductor. Doctor en Filologia Clàssica amb Premi Extraordinari per la Universitat de Salamanca, ha sigut també professor en aquesta mateixa Universitat, en la d’Alcalá de Henares i en la de la Llacuna, a més de professor visitant en Graz, Salzburg, Bèrgam, St Gallen, Berna i Wisconsin-Madison.

L’exposició Landscapes from nowhere es podrà visitar fins al 24 de setembre i la inauguració de hui dimarts, inclou una visita guiada.

La mostra, comissariada per Iván Albalate, consta de set quadres pintats a l’oli i més de tres-centes fotografies de xicotet format.

Landscapes from nowhere’ és el títol de la nova proposta cultural de l’Institut Alacantí Juan Gil-Albert. De la mà de l’artista José Antonio Hinojos, la Casa Bardín acollirà fins a setembre aquesta exposició que inclou set quadres pintats a l’oli i més de tres-centes fotografies de xicotet format d’impressions de ploter.

La inauguració tindrà lloc demà dimarts, 11 de juny, i comptarà amb una visita guiada per l’exposició, comissariada per Iván Albalate, qui ha explicat que el terme paisatge és un dels conceptes més pluriocupats actualment en diferents disciplines científiques i camps de coneixement. A través d’aquest projecte l’artista pretén mostrar com el paisatge representat en la pintura ha anat modificant-se al llarg de les diferents èpoques, a través de convencions i estils artístics, entesos com a fenòmens culturals d’expressió i relació dels éssers humans amb l’extern a manera de retrat del món. Fusiona diferents “trossos de paisatges” extrets de conegudes pintures de diferents èpoques de la història de l’art, per a generar nous constructes plàstics o escenaris, que replantegen aqueixa relació entre art i naturalesa.  

Professor investigador en el departament d’Art de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Fenolls ha centrat la major part de la seua producció artística entorn de la figuració i l’expressió amb mitjans pictòrics i gràfics. Entre les exposicions individuals més destacades es troben ‘Axis Mundi’ (2017) o ‘El paradigma islamofóbico’, (2015). Ha participat en rellevants mostres col·lectives i ha obtingut diferents premis a nivell nacional, entre els quals destaquen l’Accèssit XXXIV Certamen de Pintura S.Soria-Vila de Benissa (2016), Segon Premi XIX Premi de pintura Pastor Calpena (2015), Primer Premi XLVI Certamen Nacional de Pintura Vila de Sant Joan d´Alacant (2013), Primer Premi III Certamen Nacional de Pintura No a la Por (2013).

Per part seua, Albalate va estudiar Belles arts a València doctorant-se en la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Des de 2003 és professor del Departament d’Art de la Facultat de Belles arts d’Altea i membre del grup d’investigació interuniversitari Elàstica Variable. Ha participat en diversos projectes d’investigació sobre l’ús d’aparells geomètrics i òptics en la realització d’imatges pictòriques des del punt de vista procesual i tècnic, i més concretament des del terreny de les Belles arts. A més, combina tant la seua labor investigadora com el seu treball artístic persones amb la participació en el projecte col·lectiu La Mútua Artística.