Consulta la nostra agenda mensual. Març 2020
Descarrega l’agenda de març 2020 en PDF
Descarrega l’agenda de març 2020 en PDF
La Casa Bardín, seu de l’IAC Juan Gil-Albert es convertirà en escenari per a la interpretació i la investigació amb concerts de cambra i conferències.
L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha programat dos cicles en col·laboració amb el Conservatori Superior de Música Òscar Esplà d’Alacant, els protagonistes de la qual són els estudiants dels diferents departaments.
El dilluns 24 de febrer s’inicia el tercer cicle de “Musicologia a la Casa Bardín”, que consta de 5 sessions a càrrec d’estudiants que, amb el suport instrumental, presentaran els resultats de les seues investigacions. La conferència titulada Estudi de l’origen, primera etapa i trajectòria del Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant, d’Eliseo Cruz Minguélez, obrirà aquest cicle. Les sessions continuaran els dilluns, a les 19 h. els dies 30 de març, 27 d’abril, 25 de maig i 1 de juny.
D’altra banda, el cinqué cicle “Música jove a la Casa Bardín” també amb cinc audicions, obrirà el dimarts 25 de febrer a les 19 h., amb el programa “Quatre segles de música per a corda”, interpretat per alumnes del Departament d’Instruments de Corda-Arc. Les sessions continuaran els dimarts, 24 de març, 28 d’abril, 19 de maig i 2 de juny.
Descàrregues
Targeta d’invitació de l’activitat de Musicologia a la Casa Bardín del 24 de febrer (PDF)
Fullet amb el programa de l’acte del 25 de febrer (Música jove a la Casa Bardín) (PDF)
L’exposició de Jorge Llopis titulada Anotacions de temps és una mostra de l’obra que sorgeix de la investigacion al voltant de la pintura, el temps, la memòria i el record. És una proposta per a pensar-hi des de la pintura i qüestionar l’ambigüitat de la imatge.
En entrar a la sala de la Casa Bardín trobem una invitació o una incògnita a manera de línia discontínua formada per peces menudes. L’espai s’estructura com un recorregut on les obres apareixen com a finestres panoràmiques obertes al mur. Les peces de taques depurades posicionen l’espectador en actitud contemplativa, mirar, acostar-se i investigar-hi és inevitable.
El laberint de la memòria actúa com a eix central. La seua dimensió impedeix una vision completa, això només és possible des de la distància on l’obra s’enquadra en un rectangle. L’observador s’hi posa al davant de 46 quadres amb codis desconeguts, pintures d’indrets i anotacions de temps. La història són moltes històries, molts moments. Llopis no presenta una realitat perquè esdevinga observada; crea un espai nou, que posa de manifest la representació d’imatges del territori de l’inconscient.
La sèrie de Pintures Fredes són peces pintades amb una aparença fotogràfica. Pintures esquívoles que no cerquen el diàleg amb l’espectador, però aquest necessita la coherència i adjudica significats a les peces. L’objecte creat és ambigu; la línia horitzontal és constant fet que suggereix una lectura tradicional de paisatge.
La intensitat diferent de llum intervé en la percepció de les obres i guia en el recorregut. A la sala más inaccessible es revela l’espai personal amb la sèrie “Cúmuls”. Aquestes obres estan compostes de pintures sobre paper, fotolits, plans opacs, capes vetlades, fragments uns per sobre d’uns altres. Unes peces a manera d’anotacions d’aparença desordenada però amb un equilibri ben acurat.
Jorge realitza una cerca des de l’interior que sorgeix des del silenci sense cap pretensió d’empatia. Evocacions creades des dels records que l’espectador sent la necessitat de reconéixer per a crear una imatge a partir de les experiències pròpies. Allò que l’observador creu veure és causa de la imaginació i la intencion de veure. La memòria enganyosa mostra com a real el que és inexistent; així la imatge creada transcendeix i es converteix en una realitat.
Rebeca Padín (Comissària de l’exposició)
Descàrregues
Full de sala de l’exposició (PDF)
La trajectòria poètica d’Àngel T. Crespo va íntimament lligada a la trajectòria vital, perquè la seua personalitat, la seua humanitat, la seua manera d’entendre la vida, la seua bonhomia i el seu esperit obert donen valor als seus versos. Uns versos càlids, que traspuen estima a les persones, a les coses més senzilles i al seu poble. És a dir, a tot allò que l’envolta. Hi ha dins del llibre poemes escrits en català i en castellà, perquè dominava ambdues llengües, des de les quals brollava sempre la paraula adient o la frase escaient per expressar els seus pensaments, sempre profunds, i els seus sentiments, sempre nobles. Al llarg d’aquestes pàgines veurem, o gairebé sentirem, mots tan quotidians com el silenci, l’oblit, l’amistat, la germanor i la lluita amb una recerca incansable d’un món millor i més just. Presenta també sovint la dicotomia guerra/pau i reflexiona sobre conceptes tan elevats com la divinitat, la vida i la mort, que dissortadament li va arribar massa prompte i ens va privar als companys i amics de la seua presència i companyia i als lectors d’una obra més extensa.
Àngel Teodor Crespo va nàixer a Benissa (Alacant), el novembre de 1949, era el tercer de tres germans. Va fer els estudis de batxillerat en l’acadèmia del seu poble, i després va cursar la carrera de magisteri com a alumne de l’Escola Normal d’Alacant.
El primer poble on va exercir com a mestre va ser Guardarmar del Segura. Després de l’obligat parèntesi del servei militar, va ser destinat a Altea. Posteriorment va ser mestre d’EGB a Ondara. Va desenvolupar la major part de la seua activitat docent a Benissa, el seu poble, com a mestre del Col·legi “Pare Melchor”, i els darrers anys a l’Institut “Josep Iborra” de la mateixa localitat.
Casat i pare de dos fills, va començar a escriure als 16 anys, alternant el castellà i el valencià. Àngel va morir a Sant Joan d’Alacant el dia 28 d’octubre de 2011, deixant una àmplia obra inèdita.
Descàrregues