Oct 25, 2021 | Notícies

Dilluns 25, a les 19.30 h a la Casa Bardín – “Alacant en femení”, Marián Cano
El cicle “Alacant en femení. Dones d’ahir i de hui”, naix amb l’objectiu de donar a conéixer a dones de la nostra província que destaquen o han destacat en diferents àmbits de la cultura com l’art, la literatura, la ciència, l’esport, la política o la gastronomia, entre altres, amb la finalitat de posar en valor les seues figures i reivindicar el paper fonamental de la dona en la nostra societat.
En aquesta ocasió, la tercera xarrada del cicle està dedicat a una dona alacantina de hui, la presidenta executiva d’AVECAL, Associació Valenciana d’Empresaris del Calçat, Marián Cano.
Marián Cano García és llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i compta amb un postgrau en Direcció Comercial i Màrqueting de l’ESIC.
Dins de l’àrea privada ha ocupat diversos càrrecs que li han portat a treballar en l’Institut Valencià de l’Exportació (IVEX), des de 1997 fins a 2003. Ha dirigit l’oficina de l’IVEX a Nova York. La seua relació amb el sector del calçat s’inicia al setembre de 2010 amb el seu nomenament com a secretària general d’AICE, que més tard donaria peu al seu nomenament com a secretaria general d’Avecal el mes d’octubre d’aquest mateix any. En 2015 assumeix la presidència executiva d’Avecal, càrrec que manté en l’actualitat. En 2020 assumeix de manera provisional el càrrec de presidenta de la Federació d’Indústries del Calçat Espanyol (FICE).
Dimarts 26, a les 19.30 h a la Casa Bardín – “El Geni de Balmis”, conferència de l’escriptor i premi Planeta, Javier Moro
La pandèmia del COVID-19, la seua repercussió, desenvolupament i la seua transcendència per a les noves maneres de vida a nivell mundial, han posat d’actualitat el tema de la vacunació, el desenvolupament de les vacunes, la seua producció i fins i tot la seua forma de distribució. Aquesta situació ha tret a la llum pública noms com el de la infermera Isabel Zendal o el del metge alacantí Francisco Xavier Balmis, tots dos protagonistes d’una les majors proeses humanitàries de la història.
Com si d’una premonició es tractara, Javier Moro, en la seua novel·la de 2015 “A flor de piel”, relata la vida i peripècia d’aquests dos personatges durant una desficaciada expedició la missió de la qual consistia a portar la recentment descoberta vacuna de la pigota als territoris d’Ultramar l’any 1803.
La xarrada tracta sobre el que va representar l’odissea del metge alacantí Balmis, la seua repercussió, així com la seua clara actualitat arran de la pandèmia del COVID-19 i la seua vacunació.
La conferència serà a càrrec del periodista i escriptor Javier Moro Lapierre, un dels autors més volgut pels lectors i valorat per la crítica del panorama literari en espanyol. Va ser guanyador, entre molts altres premis, del Premi Planeta 2011 i autor de l’obra “A flor de Piel”, que inspira la celebració d’aquesta activitat.
Dimecres 27, a les 19.30 h a la Casa Bardín – Cicle “Xicotets tresors”: El Museu de la Farmàcia de Banyeres de Mariola
El cicle «Xicotets tresors», pretén donar veu a xicotets museus etnològics o etnogràfics situats a la província d’Alacant, perquè tinguen una major divulgació i difusió. Són museus xicotets poc coneguts, però que tenen en el seu interior, grans tresors per descobrir. L’activitat es realitzarà a través de conferències fetes pels directors dels museus i una mostra de les activitats que executen en ells.
En aquesta ocasió, serà el Museu de la Farmàcia de Banyeres de Mariola, que el donarà a conéixer la seua directora, Mª Ángeles Calabuig Alcántara. L’activitat es farà a través d’una conferència teòrica on ens explicarà com és el museu, com va sorgir, quins tresors té per a revelar-nos i les peces i activitats que realitza.
El Museu de la Farmàcia de Banyeres de Mariola (Alacant, Espanya) va nàixer en 2018 gràcies a la iniciativa dels donants locals per recuperar i posar en valor el patrimoni farmacèutic existent entre els segles XIX i XX. Objectes i instrumental de laboratori, llibres, medicaments, cartells publicitaris i mobiliari de farmàcia fan que, es comprenga i conega la història de la farmàcia, la preparació de receptes per part dels apotecaris i la seua posterior evolució en la ciència farmacèutica.
Divendres 29, a les 19.30 h a la Casa Bardín – Presentació literària de “Viento y latido” d’Heriberto Morales Vindel
Presentació literària a càrrec d’Esther Abellán i Joaquín Juan Penalva.
«La vida és un bolero, amb estrofes molt breus. Algunes són alegres, la majoria són tristes però totes són el que són. És música la poesia? No puc evitar intentar cantar totes i cadascuna de les xicotetes grans obres presents en aquest Vent i batec». Carlos Segarra Sánchez (Els Rebels)
Heriberto Morales Vindel (Madrid, 1976) treballa com a funerari des de fa 12 anys. Sobre l’any 2000 comença a llegir i estudiar la poesia dels clàssics i a assistir a tallers literaris. Ha col·laborat en curtmetratges i obres teatrals com a actor, ajudant i director. Durant els últims vint anys ha realitzat i participat en diversos recitals poètics on la música en viu, l’ús de les noves tecnologies audiovisuals i la cura treballe escènic acompanyen la lectura dels versos. Crea el quadre flamenc poètic-musical Generació Perduda i el grup de RAP Samurai Poesia Urbana, arribant a ser grup teloner de Molt de xic & Cookin´ soul a Benidorm. Va fer el treball de restauració de la sepultura del poeta oriolà Miguel Hernández l’any del centenari del seu naixement. L’any 2015 publica el seu primer llibre de poemes titulat Sota la pell del món en Amargord ediciones. Viu a Finestrat (Alacant), on coedita Escriptors Independents Marina Baixa al costat de la psicòloga i poeta María Meilán Castro, i realitza la gestió cultural del cicle de poesia d’aquesta.
Oficina de la Mostra de Teatre d’Autors Contemporanis
Des del 18 d’octubre al 14 de novembre
Exposició de catifa i moqueta de Crevillent (UNIFAM)
Des del 18 al 28 d’octubre
Oct 18, 2021 | Notícies

Dimarts 19, a les 19.30 h a la Casa Bardín – “Descobreix-los & Descobreix-les”: Gastronomia amb estrela. El Xato de La Nucia
Com a tercera xarrada d’aquest cicle s’ha triat un tema que sempre és d’interés de la ciutadania, com és la gastronomia i en el qual la província d’Alacant destaca per número i qualitat dels seus restaurants premiats.
El restaurant triat ha sigut El Xato, de La Nucia, amb més de 100 anys d’història des de la seua obertura, en 1915, per Pedro Balaguer Orts i Jerònima Cano Pérez, que van obrir el celler el “Tu Pere, el Tardá”. A la seua jubilació, l’any 1948, van traspassar el negoci als seus cunyats, Francisco Cano Ivorra i Vicenta Cano Pérez canvien el nom, passant a dir-se Bar El Xato pel sobrenom pel qual era conegut José Cano Cano “El xato”, ànima del restaurant que va iniciar una nova etapa de modernització i ampliació de l’oferta gastronòmica al costat de la seua esposa, Esperanza Fuster Devesa. Des de 1997 són els seus fills, Francisco i José els que s’encarreguen del restaurant al costat de Cristina Figueira, esposa de Francisco. Quatre generacions familiars a càrrec d’aquest emblemàtic espai que en 2019 rep l’anhelada estrela de la Guia Michelín i aquest 2021, és novament guardonat amb un sol Repsol que, al costat de molts altres premis, han convertit al Xato en un dels millors restaurants de la província.
Intervenen:
Cristina Figueira: Xef i cap de cuina del restaurant, formada cursos d’alta cuina, cuina tecnològica i en congressos i fires gastronòmiques, que ha realitzat pràctiques en els millors restaurants nacionals, “Martín Berasategui”, “Ca Fabes” i El Celler de Can Roca”. La seua cuina es basa en l’entorn i en el record, basada en plats tradicionals donant-los un gir per a oferir una cuina mediterrània actualitzada.
Francisco Cano: Cap de Sala i Coper-sommelier del restaurant, reconegut i guardonat per la qualitat del seu celler. És la quarta generació, al costat del seu germà José, del bon fer familiar d’aquesta casa centenària.
Rafael Poveda Bernabé: Especialista Tècnic en Viticultura i Enologia, President de l’Acadèmia de Gastronomia de la Comunitat Valenciana. Fill i net de cellerers que desenvolupa la seua activitat professional en el món del vi i és Enòleg i responsable de desenvolupament de productes i enoturisme en MGWinesgroup, Cellers Monòver (antic celler Salvador Poveda).
L’accés a la xarrada és lliure, limitat a l’aforament.
Divendres 22, de 17 a 20 h en el Museu d’Art Contemporani d’Alacant, – MACA – ComunicALC, Jornades sobre nous formats de comunicació cultural
Aquesta nova iniciativa, titulada Jornades ComunicALC, cerca crear un nou fòrum de debat i anàlisi sobre les noves formes i formats de comunicació que s’han generat en tots els camps de la cultura arran de la seua ràpida transformació, des de la digitalització de suports a l’aparició de noves plataformes de difusió cultural.
Participants en la taula de debat:
Sessió GLOBAL
Ponent de clausura: Jorge Carrión Gálvez
Santi Carrillo, Pampa García Molina, i Elisa McCausland.
Modera: Eduard Aguilar Lorente.
L’assistència a la Jornada és gratuïta, mitjançant inscripció en: https://bit.ly/ComunicacionCultural. A més, es podrà seguir per streaming.
Oficina de la Mostra de Teatre d’Autors Contemporanis
Casa Bardín. Des del 18 d’octubre al 14 de novembre
Exposició de catifa i moqueta de Crevillent. Organitza UNIFAM
Casa Bardín. Des del 18 al 28 d’octubre
Oct 8, 2021 | Notícies

Dijous 14, a les 19.30 h a la Casa Bardín – “Patrimoni. Art en Valor”. Taula redona “La Casa Bardín, 120 anys”
En aquesta ocasió, el cicle “Patrimoni. Art en Valor” descobrirà la Casa Bardin, que donaran a conéixer Joaquin Maseres Brotons, Rafael Pérez Jiménez, tots dos arquitectes del projecte de rehabilitació de la Casa Bardín i Sol Giménez Bono, periodista i familiar i coneixedora de la història de la família Bardín.
La Casa Bardín, és un palauet que va manar construir Teófilo Bardín en 1901, com a residència alacantina al carrer Sant Ferran. L’arquitecte autor del projecte inicial va ser l’alacantí Enrique Sánchez Sedeño, on es mostra 3 façanes en simetria a partir d’un eix central, mostrant elements del llenguatge de l’arquitectura clàssica i del modernisme de finals del segle XIX. Després de la seua rehabilitació en el 2008, es va convertir en la seu de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Divendres 15, a les 17.00 h en el MACA, ComunicALC, Jornades sobre nous formats de comunicació cultural
Aquesta nova iniciativa, titulada Jornades ComunicALC, cerca crear un nou fòrum de debat i anàlisi sobre les noves formes i formats de comunicació que s’han generat en tots els camps de la cultura arran de la seua ràpida transformació, des de la digitalització de suports a l’aparició de noves plataformes de difusió cultural. Per a això, es proposa la celebració de dues jornades de debat, que tindran un conferenciant principal i una taula de debat.
En una s’abordaran els formats i plataformes d’àmbit local amb projecció global, denominada GLOCAL; en l’altra, aquelles *inciativas sorgides des de grans nodes culturals, denominada GLOBAL. Totes dues sessions se celebraran en horari de vesprada, de 17 hores fins a les 20 hores, en la sala d’actes del MACA i seran retransmeses per streaming perquè el seu abast i difusió siga molt major.
Inscripció gratuïta ací: https://bit.ly/comunicacioncultural
Dissabte 16, a les 11.30 h en Cellers Monòver – Cicle “*Tastarte”: Ruta pel món del Fondilló de Monòver
L’experiència es basarà a conéixer la història del Fondilló, visita als cellers i vinyes i una cata degustació guiada per Rafael Poveda, enòleg de Bodegas Monóvar.
La ruta s’inicia amb una recepció en el celler. Explicació de l’entorn, aqüífers, muntanyes, pedreres de marbre. Història del camp d’aviació de la república, llacuna de Salines, Casas de l’Escriptor Azorín, seguida d’una visita a la vinya per a conéixer el Monastrell i degustar els raïms madurs del Fondilló. També visita a les instal·lacions: zona d’elaboració, embotellat, tipus de suro, sala de botes, història de Maisonnave i el vi d’Alacant. Baixada a la Sagristia. Tast de Fondillons de 1950 amb maridatge de formatges blaus i altres viandes. Història del Fondilló a través de 4 segles. Signatura en les botes. Pujada a la zona de tast de vins normals, explicació del context vinícola alacantí.