L’artista Mª Carmen Díez Muñoz guanya el primer premi dels EAC 2020 convocats per l’Institut Juan Gil-Albert

Julia Parra ha presidit aquest matí la reunió del jurat per a resoldre la fallada del certamen, al qual han concorregut aquest any més de 70 propostes.

El jurat del concurs internacional ha atorgat els dos guardons restants, dotats amb 3.000 euros cadascun, a Miriam Martínez Guirao i Luciana Rago Ferró.

​12-11-20.- L’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert ha atorgat els premis del XX certamen internacional “Trobades d’Art Contemporani”, dotats amb un total de 12.000 euros. El primer premi de 6.000 euros ha sigut concedit a l’artista Mª Carmen Díez Muñoz i els dos restants, per import de 3.000 euros cadascun, han recaigut en Miriam Martínez Guirao i Luciana Rago Ferró.

Aquestes obres formen part de la selecció realitzada per un comité d’experts de la Comissió Assessora del Departament d’Art i Comunicació Visual de l’IAC per a formar part de l’exposició que s’inaugura aquesta vesprada a les 19 hores en el Museu de la Universitat d’Alacant (MUA). El recorregut recopila els treballs de dotze artistes en una mostra heterogènia que abasta un catàleg multidisciplinari de pràctiques artístiques seleccionades d’entre les més de setanta propostes presentades al certamen: instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, vídeos o gravats.

Les propostes que poden veure’s fins al pròxim 10 de gener en el *MUA són, a més dels guanyadors, dels artistes Inma Mengual (Dénia, 1962), Tamara Jacquim (Xile, 1984), Elena Jiménez Moreno (Alacant, 1965), Perceval Graells (Elx, 1985), Keke Vilabelda (València, 1986), Carlos Martínez García (Alacant, 1982), José Luis Lozano Jiménez (Motril, 1985), Mª José Zanón Cuencua (València, 1970) i Ángel Masip (Alacant, 1977).

El jurat ha estat presidit per la vicepresidenta i diputada de Cultura, Julia Parra, qui ha felicitat a les tres artistes guardonades i a tots els participants. “Enguany ha sigut difícil prendre una decisió per la gran qualitat de les obres que han participat en aquesta vintena edició del certamen Trobades d’Art Contemporani”, ha assegurat, i ha convidat al públic a assistir a l’exposició que s’obrirà aquesta vesprada. També han format part del jurat la subdirectora d’Art i Comunicació Visual del ‘IAC, Susana Guerrero, la tècnica del *MUA, Remedios Navarro, la directora de Mankell, Marina Vicente, el crític d’art Valeriano Venneri i la secretària general de la Diputació d’Alacant, Amparo Koninckx.

Mª del Carmen Díez Muñoz (Valladolid, 1989)

Afincada en Madrid, Díez Muñoz ha conseguido el primer premio de EAC 2020 con su serie De Conflictu (2019-2020), formada por catorce linograbados en hueco, impresiones glicée y troquelados, recuperando técnicas de grabado como el buril y los legados de divulgación y propagación de imágenes desarrollados por la imprenta. 

Miriam Martínez Guirao (Elx, 1981)

Martinez Guirao ha logrado quedar finalista con la instalación Plantas eléctricas (2013-2014), formada por catorce piezas de porcelana y led ensambladas con cableados, con la que plantea una reflexión sobre el uso excesivo de la tecnología y la explotación de la tierra.

Luciana Rago Ferron (Itàlia, 1984)

Elaboradas con papeles de diverso origen, hilos, cuerdas y fibras e inspiradas en el universo poético de la escritora Chantal Maillard, Luciana Rago ha presentado la serie Husos (2020) que la ha hecho merecedora del premio dotado con 3.000 euros.

El Gil-Albert i el MUA inauguren una nova edició de Encontres d’Art Contemporani

La Universitat d’Alacant i l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil Albert inauguren una nova edició de les Trobades d’Art Contemporani (EAC), aquest dijous, 9 de maig, a les 19 hores, a la Sala El Cub del Museu de la Universitat d’Alacant (MUA). La mostra romandrà oberta al públic fins al 21 de juliol.

L’estreta col·laboració entre la Universitat d’Alacant i la Diputació d’Alacant, a través de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, permet presentar aquesta nova edició dels EAC, una col·laboració ininterrompuda que aquesta edició compleix 15 anys. Es tracta d’una oportunitat immillorable per a imbricar la creació més actual entre la comunitat universitària i la societat alacantina en general, segons comenten els seus organitzadors, els qui han consolidat als EAC com una excel·lent plataforma de reflexió, debat i coneixement entorn de la creació i la societat contemporània.

En aquesta edició de 2019, la número XIX de la convocatòria del concurs EAC, s’han presentat més de un centenar de propostes de les quals el jurat ha seleccionat 22, sent 21 d’elles individuals, a les quals se suma una proposta col·lectiva. Un total de 23 artistes participants. La diversitat de temàtiques i tècniques enriqueix aquesta convocatòria, afirmen els organitzadors, amb artistes de diferents generacions que ofereixen una visió de conjunt sobre la creació i la societat actual. 

Una diversitat que també s’adverteix en la procedència (Espanya: Comunitat Valenciana: Alacant, Elx, Tibi, el Fondó de les Neus, València, Castelló;  de Madrid, Barcelona, Saragossa, Sevilla, Las Palmas de Gran Canaria, Tudela i Tolosa. Internacionals: dos d’Alemanya, una de Cuba i una altra de Veneçuela); i en les tècniques utilitzades pels artistes seleccionats: escultura, pintura, gravat, fotografia, collage, vídeo, instal·lació i art digital, com a evidència de la pluralitat de llenguatges de la producció artística dels nostres dies. Once estan signades per dones artistes i deu per homes. La majoria està en l’arc cronològic dels setanta noranta.

 

Artistes individuals: Marta Aguirre; Oriol Aribau; Lina Ávila; Raquel Bartolomé; Alfonso Batalla; Irene Bou; Abraham Calero; David Delgado; Cristina Ferrández Box; Mónica Gener; Evelyn Hellenschmidt; José Carlos Izquierdo; Jorge Llopis; Alba Lorente;  Antonio Parras Belmont; Gertrudis Rivalta; María Sánchez López; Daniel Domingo Schweitzer; Agustín Serisuelo; Víctor Solanas-Díaz; Elia Torrecilla.

Equip: Tondosmiling (Lucía Cristóbal Marín i Ramón López De Benito).

Jurat:

President: César Augusto Asensio, diputat de Cultura de la Diputació d’Alacant.

Secretària: Amparo Koninckx

Vocals: Elena Aguilera, Remedios Navarro, José Piqueras, Jesús Zuazo, membres de la Comissió Assessora del Departament d’Art i Comunicació Visual Eusebio Sempere de l’IAC Juan Gil-Albert i la seua directora Juana María Balsalobre.

DESCARREGA LA INVITACIÓ A LA INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ

L’exposició José Estruch. Vida i teatre de l’IAC Juan Gil-Albert arriba a la RESAD de Madrid

Reconeguda amb un dels premis nacionals Emporia d’arquitectura efímera, la mostra ha sigut visitada per més de 26.000 persones en la seua itinerància

Després de la seua inauguració el 25 d’abril, la instal·lació romandrà fins al 6 de juny com a record del qual fora Premi Nacional de Teatre i professor en el centre madrileny

Després de dos anys i mig d’itinerància pels vestíbuls de teatres, auditoris i cases de cultura de la província d’Alacant, l’exposició José Estruch. Vida y teatro de l’IAC Juan Gil-Albert arriba a la Real Escola Superior d’Art Dramàtic (RESAD) de Madrid, on el dramaturg va ser professor d’Interpretació. La mostra s’inaugura el 25 d’abril a les 13.00 hores i romandrà fins al 6 de juny. En l’acte d’obertura participaran José Ferrándiz Lozano, director cultural del Gil-Albert, les comissàries Juana María Balsalobre i Vene Herrero, el director del centre Pablo Iglesias Simón i el professor Juan Antonio Vizcaíno, que va col·laborar amb Estruch.

L’exposició s’obri a Madrid en un moment de reconeixement, després de ser una de les seleccionades amb el Premi Nacional Emporia d’arquitectura efímera en la categoria de Millor muntatge transportable i itinerant, premiant amb això el seu disseny realitzat per Cota Zero. Muntada amb panells entrecreuats de fusta i inspirada en una escultura d’Oteiza, ha servit per a difondre la figura del director teatral i Premi Nacional de Teatre nascut a Alacant en 1916 i mort a Madrid en 1990, passant després de la guerra civil per un exili a Anglaterra i l’Uruguai.

De xicotet format, la mostra no supera els quatre metres i mig de costat i es va concebre pensant en la seua ubicació integrada en vestíbuls teatrals, de manera que ocupara molt poc espai i poguera ser visitada en uns minuts, sense entorpir el trànsit d’espectadors.

Les fotografies seleccionades i textos breus presenten un resum de la vida i ideari teatral del protagonista. El seu itinerari arranca en la seua etapa d’infantesa a Alacant, passa per les seues etapes a Londres (1939-1949), Montevideo (1949-1976) i Madrid 1967-1990) i finalitza amb un panell que recull frases de persones que li van conéixer, moltes d’elles vinculades al món del teatre.

La inclusió de la RESAD en la itinerància del IAC Juan Gil-Albert va sorgir al novembre després d’una visita del director del centre amb els professors Ignacio García May i Eduardo Vasco per a participar en un acte a la Casa Bardín. Amb aqueix motiu van poder conéixer la mostra en el Teatre Arniches, ja que aquesta havia tornat a Alacant per a coincidir amb la Mostra de Teatre Espanyol d’Autors Contemporanis.

Amb més de 26.000 visites comptabilitzades en la seua itinerància, l’exposició va ser inaugurada pel Gil-Albert en el Teatre Principal d’Alacant a l’octubre de 2016, any del centenari del naixement d’Estruch. Expert adaptador de teatre clàssic i reconegut com un gran educador de la interpretació en vers, del dramaturg alacantí es destaca la seua influència docent en una generació d’estudiants de la RESAD que es van donar a conéixer com a professionals a partir dels anys de la Transició i en els anys huitanta, entre ells l’autor i director Ernesto Caballero, actual director del Centre Dramàtic Nacional, les actrius Blanca Portillo, Beatriz Bergamín o Natalia Menéndez, o l’actor Nancho Novo.

L’Institut Gil-Albert obri un portal a la Biblioteca Miguel de Cervantes per a oferir el seu patrimoni bibliogràfic i documental

El projecte arranca dotat amb una sèrie de continguts –llibres, revistes o catàlegs d’exposicions d’art- que s’aniran ampliant paulatinament

Un dels objectius de la proposta és recuperar i posar a l’abast dels lectors algunes edicions esgotades des de fa anys

S’han inclòs 27 audiovisuals de l’Aula de Cinema de l’Institut d’Estudis Alacantins (1979-1983) amb una sèrie sobre pintors i una altra sobre patrimoni històric i natural

L’Institut Alacantí de Cultura ha presentat aquest matí el portal “Patrimoni bibliogràfic i documental del IAC Juan Gil-Albert” incorporat a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (BVMC). Es tracta del punt de partida d’un ambiciós pla per a obrir al món la producció editorial de l’organisme a través de llibres, revistes, catàlegs d’exposicions d’art i part del seu arxiu documental, com a premsa antiga i la videoteca audiovisual.

Després de la signatura d’un conveni de col·laboració entre totes dues entitats, i després de diversos mesos de treball, el director cultural del IAC, José Ferrándiz, ha detallat les característiques de la proposta al costat del director general de la Fundació BVMC, Manuel Bravo, el director de la BVNC, Jesús Pradells, i el subdirector de Publicacions del IAC, Miquel Poveda.

El portal naix dotat amb una sèrie de continguts en diferents seccions que s’aniran enriquint progressivament. En l’apartat de Revistes s’han incorporat cinquanta dels 69 números de Canelobre publicats fins ara, així com les col·leccions completes de les revistes IEA y Forma abierta, editades de 1974 a 1983, els dèsset primers números de la revista El Salt (2004-2011) i un número de Postiguet. Com a Catàlegs d’art figuren vint-i-cinc de les exposicions de ‘Art a la Casa Bardín’ i tretze de ‘Trobades d’Art Contemporani’ (EAC), al costat d’uns altres.

D’altra banda, la Videoteca inclou 27 audiovisuals de l’Aula de Cinema de l’Institut d’Estudis Alacantins que va funcionar des de 1979 a 1983, filmats en Súper 8 i amb gran valor documental. Aquesta categoria inclou una sèrie sobre pintors –Emilio Varela, Vicente i Daniel Bañuls, Gastón Castelló, José Antonio Cía, Pérezgil, Polín Laporta, Sixto Marco, Enrique Lledó, Pérez Pizarro, González Santana, Manuel Baeza, Abad Miró i Roberto Ruiz Morante– i una altra sobre patrimoni històric i natural amb el Museu Arqueològic d’Alacant, l’Alcudia d’Elx, el Casal de Sant Jordi, la Seda d’Oriola, el Castell de Santa Bàrbara, el Museu Sempere, el Museu Benlliure, el cancionerillo d’Altea, la palmera i el xop il·licità, el pa beneït, la Casa-Museu Modernista de Novelda o les Salines de Santa Pola.

La secció del Fons documental naix composta per huit-cents números dels segles XIX i XX, aprofitant l’important arxiu de premsa històrica reunit pel Gil-Albert. Els primers números accessibles corresponen a 45 periòdics (El Eco de Pego, Heraldo de Elche, Denia Republicana, Villena Obrera, El Jornalero de Alcoy o La Verdad de Villajoyosa, entre otros) i 43 revistes (Azul, Cal Dir, Galatea, La Jonense o La Semana). S’han penjat també en aquesta mateixa secció 33 textos, entre els quals destaquen el Tratado de cosmografía, para la instrucción de los guardias marinas, de Gabriel Ciscar (1796), la Contestación a una creyente de Sebastián Faure (1916) o les reflexions anarquistes de David Ruiz titulades En tiempos de batalla (1920).

Respecte a l’important catàleg històric de llibres del IAC Juan Gil-Albert, amb més de mil cent títols publicats des de la seua creació en 1953, actualment es pot consultar el cinc per cent de la seua producció i està en procés de digitalització una nova tanda. En aquest apartat figuren diversos volums col·lectius de congressos sobre Rafael Altamira, Arniches, Azorín i Gil-Albert, al costat de llibres d’història, arquitectura, arqueologia i fins i tot de creació literària, així com la col·lecció infantil Aladroc, quasi completa.

Les obres relacionades amb Juan Gil-Albert també tindran la seua presència independent en el portal, ja que després de les conclusions obtingudes en el recent congrés internacional sobre l’escriptor s’ha obert una secció específica en la qual està el número monogràfic de la revista Canelobre de 1996, esgotat des de fa anys, i les actes del congrés ‘La memòria i el mite’ que es va celebrar en 2004. Així mateix, l’Institut preveu la incorporació immediata d’altres volums col·lectius i diferents assajos sobre l’autor editats per l’IAC.

ENLLAÇ AL PORTAL

 

L’IAC Juan Gil-Albert projecta un documental sobre els escultors Vicente i Daniel Bañuls

Autors d’obres urbanes a Alacant com la font dels Estels i l’aiguadera de la plaça Gabriel Miró, de tots dos parlarà el també escultor Miguel Bañuls

L’IAC Juan Gil-Albert projectarà un nou documental en el seu cicle “Art audiovisual”, en aquest cas dedicat al record dels escultors Vicente i Daniel Bañuls, artífexs d’importants obres urbanes d’Alacant com l’aiguadera de la plaça Gabriel Miró i la font de la plaça dels Estels. Filmat en súper 8 entre 1979 i 1983, podrà veure’s a la Casa Bardín el dijous 9 d’abril a les 19.30 h, comentat després per Miguel Bañuls, nebot net de Daniel i besnet de Vicente.

Amb una duració de vint minuts, el documental va ser realitzat pel cineasta José Ramón Clemente, que va coordinar aquesta sèrie d’enregistraments i muntatges sobre artistes alacantins per a l’Aula de Cinema del llavors Institut d’Estudis Alacantins. En aquest cas va comptar amb la col·laboració de l’historiador d’art Lorenzo Hernández Guardiola com a guionista literari.

En la projecció es recorre la trajectòria de Vicente Bañuls Aracil (1865 – 1935), escultor d’obres tan recognoscibles a Alacant, la seua ciutat, com el monument a Maisonnave, els busts de Pérez Galdós i Óscar Esplá, la Marianela, la làpida del tercer centenari del Quixot en la façana de l’ajuntament, el bust a Chapí o l’aiguadera de la plaça Gabriel Miró, a més de les escultures La Noche y la Marsellesa en Villa Marco. Va ser autor també d’obres ja desaparegudes com les pintures que va realitzar per al Teatre Principal i el monument als Màrtirs de la Llibertat.

El seu fill Daniel Bañuls Martínez (Alacant 1905 -1947) va seguir els seus passos com a escultor. Va estudiar en l’Acadèmia del pintor Lorenzo Casanova i la seua obra més destacada i coneguda és sens dubte la font dels Estels, tenint altres disperses no solament a Alacant sinó en poblacions com Xixona i Crevillent.

D’ells parlarà, després de la projecció del documental, Miguel Bañuls. Llicenciat en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid, Bañuls és també escultor, restaurador i creador de joieria creativa, membre a més de la junta directiva de l’Associació d’Artistes Contemporanis (ACOA).

 

José Estruch. Vida i teatre

Sobre la actividad:
Actividad: Exposición José Estruch, vida y teatro
Fecha: Del 25 de abril hasta el 6 de junio de 2019
Horario: De lunes a viernes de 9:00 a 21:00 h salvo festivos.
Lugar: Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid
Comisarias de la exposición: Juana María Balsalobre, Doctora y profesora de Historia del Arte,  y Vene
Herrero, Doctora en Historia y Teoría del Teatro, autora del libro José Estruch: El teatro como nexo identitario (Fundamentos, 2015)
Itinerancias anteriores:

Alicante: Del 13 de Octubre de 2016 al 2 de abril de 2017 en el Teatro Principal de Alicante 

Monóvar: Del 7 de abril al 28 de mayo de 2017 en el Teatro Principal de Monóvar

Alcoy: Del 29 de mayo al 2 de junio de 2017 en la sala Ágora de Alcoy

Petrer: Del 6 de junio al 16 de julio de 2017 en el Teatro Municipal Cervantes de Petrer

Guardamar del Segura: Del 27 de julio al 3 de septiembre de 2017 en la Escuela de Música de Guardamar del Segura

Sant Joan d’Alacant: Del 4 de septiembre al 22 de octubre de 2017 en la Casa de Cultura.

Elche: Desde el 23 de octubre de 2017 al 31 de enero de 2018 en el Gran Teatro de Elche

La Vila Joiosa: Desde el 8 de febrero al 27 de marzo de 2018 en el Teatro Auditorio.

Villena: Desde el 18 de abril al 25 de mayo de 2018 en el Teatro Chapí.

Dénia: Desde el 1 de junio al 8 de julio de 2018 en el Teatro Auditorio del Centro Social.

Calp: Desde el 13 de julio al 9 de septiembre en la Casa de Cultura Jaume Pastor i Fluixà.

Beniarbeig: Desde el 10 al 25 de septiembre de 2018 en el Centro Cultural de Beniarbeig.

Aspe: Desde el 28 de septiembre  al 20 de octubre de 2018 en la Sala de Exposiciones Teatro Wagner de Aspe.

Descripción
José Estruch Sanchis, uno de los directores teatrales españoles más importantes e influyentes del siglo XX, nació en Alicante el 3 de mayo de 1916 y falleció en Madrid en 1990. El IAC Juan Gil Albert y el Teatro Principal entre otros, iniciaron una serie de actividades para rescatar su figura, divulgar y reivindicar su relevante aportación a la cultura y al teatro español.
Mediante esta exposición se pretende  reconocer, redescubrir y visibilizar su figura mediante esta muestra que se plantea con un claro matiz didáctico,  porque tiene como objetivo principal el acercar al público de Alicante y de la provincia la personalidad y el legado humano y cultural de José Estruch, hasta ahora poco difundido.
El propósito además, está determinado por la idea de itinerar la exposición y llevarla a  los diferentes teatros de la provincia de Alicante que lo soliciten.

La exposición se estructura en cinco apartados temáticos con  fotografías – separadas y en collage –

1-Alicante. Entorno familiar. Primeras experiencias teatrales como espectador.

2-Exilio. Francia. Inglaterra. Las colonias. Acercamiento al teatro con los niños vascos. Elección del repertorio como reflejo ideológico.

3-Uruguay. Florecimiento como hombre de teatro. Los textos clásicos. Concepto de escena, compromiso y aspectos formales.

4-Retorno a España. Necesidad de transformación del teatro español. Maestro. Talleres teatrales. RESAD.

5-La huella de Pepe Estruch. El maestro, en palabras de sus discípulos y colegas.

Sobre el autor

José Estruch Sanchis. (Alicante 1916- Madrid 1990), es uno de los maestros y directores de escena más importantes del siglo XX.
Exiliado al finalizar la guerra civil, primero en Inglaterra  y luego en Uruguay, desarrolló el grueso de su obra en los países de acogida. En ella, destacan las puestas en escena, renovadoras y modernas, de los textos del Siglo de Oro.  Poco antes de finalizar la dictadura regresó a España, donde formó a varias de más relevantes personas que hoy pueblan nuestros escenarios. El mismo año de su muerte, el Ministerio de Cultura le otorgó el Premio Nacional de Teatro como reconocimiento a su extensa y rica trayectoria.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies