Les paraules que Juan Gil-Albert va escriure sobre el llenç La tentación de Santo Tomás de Aquino de Diego Velázquez, que va veure en l’exposició sobre el pintor de 1950 en el Museu del Prat, sonaran el 4 de juliol, dia en què es compleix el 25 aniversari de la defunció de l’escriptor, davant el propi original, conservat en el Museu Diocesà d’Art Sacre d’Oriola. Aquest acte simnólico, organitzat pel IAC Juan Gil-Albert, tindrà lloc a les 12.00 h amb sis persones que llegiran les pàgines que Gil-Albert va incloure en el seu llibre La trama inexplicable describiendo i comentant l’obra.
Els lectors seran José Antonio Martínez García, Mariano Cecilia i Gemma Ruiz, director, director tècnic i conservadora del Museu, Aitor Larrabide, director de la Fundació Miguel Hernández, i Juana María Balsalobre, Juanjo Payá i José Ferrándiz Lozano, directora d’art, subdirector d’activitats i director cultural del IAC Juan Gil-Albert. En l’acte es repartirà a més un opuscle amb el text “gilalbertià” i la reproducció del quadre en la portada, que posteriorment també s’entregarà a visitants del Museu.
La tentación de Santo Tomás de Aquino es va atribuir en principi a altres pintors fins que entrat el segle XX es va assenyalar l’autoria de Velázquez. Realitzada entre 1631 i 1633 després del seu retorn d’Itàlia, és una de les seues poques pintures religioses i representa el moment en el qual Tomás d’Aquino cau de genolls mentre un àngel li sosté i un altre li col·locarà el cíngulo blanc de la castedat després d’haver rebutjat amb un fumall encés a una temptadora, que apareix al fons en el seu huída.
El quadre ha sigut sol·licitat per a exposicions internacionals sobre el pintor. No solament va estar en les grans mostres de Velázquez del Museu del Prat en 1950 i 1990 sinó que va viatjar a la National Gallery de Londres en 2008 i al Museu del Louvre de París en 2015. El llenç ha passat a més per diverses ubicacions a Oriola: primer va estar a Santo Domingo fins a l’inici de la guerra civil en 1936, després a la casa-palau del Comte de la Granja fins a 1939, retornat després a la diòcesi que va fundar el Museu d’Art Sacre, encara que va passar un temps en la Catedral.
