Conferència-entrevista “Europa de l’est: Teatre i memòria. Entrevista amb l’escriptor Matei Visniec”
La conferència compta amb diversos intermezzos a càrrec dels actors Morgan Blasco i Begoña Tenés, directors de dues de les tres Aules de Teatre de la UA, que conversaran sobre fragments de diverses obres contingudes al “Cicle Rus” (doble volum. Es tracta de una conferència-entrevista amb el dramaturg MATEI VISNIEC en diàleg amb el seu traductor, el catedràtic de la Universitat de València, EVELIO MIÑANO, al voltant d’aquests temes: L’Europa de l’Est. La joventut de l’escriptor a Romania comunista. La situació actual a la guerra d’Ucraïna.; Les xacres dels països Occidentals La crisi migratòria i la memòria històrica i les guerres civils.
El cicle rus
El doble volum que conforma el “Cicle rus” reuneix les traduccions de quatre peces dramàtiques de l’autor franco–romanès Matei Visniec, escrites en diferents moments, totes relacionades amb Rússia, siga amb la seua història o la seua cultura. Es tracta d’obres fonamentals en la trajectòria de Matei Visniec, totes representades en escenaris internacionals, que tenen el valor afegit de publicar-se traduïdes al castellà en un moment en què la invasió russa d’Ucraïna reforça l’interés per Rússia, alhora que sembla haver-hi revifat en algunes ments una certa russofòbia cultural.
Pàgina web de l’autor: https://www.visniec.com/accueil.html
Introducció al conjunt de la seua obra: https://roderic.uv.es/handle/10550/49964
MATEI VISNIEC (Rădăuţi, Romania, 1956),
Escriptor franco–romanès, que cultiva el teatre, la poesia i la novel·la, a més de ser periodista de professió a Radio France Internationale. Les seves llengües d’escriptura són el romanés i el francés. Nascut i format a Romania de Ceaucescu, va trobar les seues fonts d’inspiració en autors com Kafka, Beckett o Ionesco, lluny del tipus de literatura promogut pel règim. A la seua obra, s’entrecreuen diferents corrents, com el surrealisme, el dadaisme, el teatre de l’absurd i el grotesc, la fantasia i el fantàstic, el denominador comú del qual és el rebuig al realisme socialista. Les seves primeres obres dramàtiques en romanès van patir la censura, per la qual cosa gairebé mai no van arribar a l’escenari. No atacaven directament el règim, però constituïen un espai de llibertat perillós per a les autoritats constituïdes, i demolidor de qualsevol totalitarisme. El 1987 va abandonar Romania i es va establir a França, on, al cap d’uns anys va començar a escriure teatre en francés, sense abandonar la llengua romanesa, en què va continuar cultivant la novel·la i la poesia.
És autor de més de cinquanta obres dramàtiques traduïdes a nombrosos idiomes i representades a molts països: Itàlia (Teatre Piccolo de Milà), Gran Bretanya (Teatre Young Vic de Londres), Polònia (Teatre Stary de Cracòvia), Turquia (Teatre Nacional d’Istanbul ), Suècia (Teatre Reial d’Estocolm), Alemanya (Teatre Maxim Gorki de Berlín), Israel (Teatre Karov de Tel Aviv), Estats Units (Teatre Open Fist Company de Hollywood), Canadà (Théâtre de la Veillé de Montreal), Japó (Teatre Kaze de Tòquio), etc. Les seues obres es representen ininterrompudament al Festival d’Avinyó des de principis dels anys 90, on ha aconseguit els premis Coup de coeur de la Presse 2008 i 2009. Diversos editors de llengua francesa han publicat les seves obres dramàtiques (Lansman, Actes Sud-Papier, L’Harmattan, Espace d’un Instant, Crater). Actualment és l’autor romanés més representat al seu país ia l’estranger, amb un festival anual dedicat a la seva obra a la ciutat de Suceava. També ha obtingut el Premi Europeu de la SACD (Société des Auteurs et Createurs Dramatiques) el 2009 pel conjunt de la seva obra. És, a més, autor de sis poemaris en romanès, dos dels quals han estat traduïts i publicats en francès, i de set novel·les, totes traduïdes a francés, i algunes a italià. Va obtindre el prestigiós premi Jean Monnet de Literatura europea el 2016 per la seua novel·la Le marchand des premières phrases (Jacqueline Chambon, 2016).
En els últims anys la seva obra s’ha començat a traduir a Espanya: La paraula progrés en boca de la meua mare sonava tremendament falsa, Les voltes de Cioran o Buhardilla a París amb vista a la mort seguit de l’Espectador condemnat a mort, Migraaaantes o En aquest puto vaixell sobra gent o El saló del filat i La butxaca del pa. Cavalls a la finestra. L’aranya a la ferida (Universitat de València, 2013, 2017, 2017, 2022), Per què Hècuba (ADE teatre, 2018, núm. 170) i Com vaig donar un caragol als teus pits (Vigo, Ediciones Invasoras, 2020). També s’ha publicat el llibre de poemes A la taula amb Marx (Santa Coloma de Gramenet, La Garúa). La seva obra també ha arribat als escenaris de mà de les companyies Barlovento (Migraaantes…) i companyia Jove de Pabellón 6, Bilbao (Com vaig donar un caragol als teus pits).
EVELI MIÑANO MARTÍNEZ
Catedràtic de Filologia Francesa al Departament de Filologia Francesa i Italiana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Es va llicenciar en aquesta Universitat en Filologia Romànica (Francès) el 1984, amb la memòria de llicenciatura L’image dans la poèsia de Philippe Jaccottet i es va doctorar el 1987 amb la tesi Imatge i experiència de la realitat en la poesia de Yves Bonnefoy, sent ambdós treballs dirigits per la mestra, la doctora Elena Real Ramos. Després d’ocupar un lloc de lector de llengua espanyola a la Universitat de Pau et des Pays de l’Adour el curs 1984-1985, ha exercit la seva carrera professional a la Universitat de València fins ara
