Cicle ‘Alimentant pluges’: Nelo Curti
“Alimentant pluges”, paraules preses d’un vers de Miguel Hernández, és un cicle poètic organitzat pel IAC Juan Gil-Albert que s’ha realitzat en anteriors edicions –i que es recupera per a aquest 2022- amb gran acolliment per part de la comunitat literària.
Es pretén, des d’una perspectiva de trobada i proximitat, posar en relleu l’ampli panorama poètic del qual gaudeix la província d’Alacant en l’actualitat. Des d’una visió àmplia, el cicle recollirà una mostra de la creació literària que es desenvolupa a Alacant i totes les seues comarques.
El cicle consta de huit sessions de caràcter mensual desenvolupades al llarg de 2022 en els mesos de gener, febrer, març, abril, maig, octubre, novembre i desembre, es donarà veu a autors de diferents generacions i estètiques, alguns amb llarg recorregut i altres que, malgrat tindre menys trajectòria, tenen projecció en el món de la poesia.
Poetes que escriuen en les nostres dues llengües oficials i conviuen en el món dels versos des de diferents enfocaments artístics, fins i tot interdisciplinaris. A més, el projecte inclou la presència de poetes que es mouen dins de l’underground alacantí i que tenen un llarg bagatge, amb la intenció d’ampliar la perspectiva oficial i acostar-nos a la realitat de la ciutadania.
Nelo Curti (Paysandú, l’Uruguai, 1981).
Resideix des de 1998 a Alacant. Al costat d’un grup d’escriptors i artistes plàstics funda en 2004 la revista de literatura “Quaderns del Tábano”, que es va publicar trimestralment durant 6 anys. Sota el concepte AFTERPOESÍA, porta la poesia a escena conjugant versos, performance, humor i altres potingues, tal com ell diu. Emmarcades en el mateix projecte ha desenvolupat diverses intervencions afterpoéticas en diversos espais públics. Els seus blogs són: http://nelocurti.blogspot.com/, http://suicidasconmanguitos.blogspot.com/ https://teatroesquina.blogspot.com/.
Per a teatre ha escrit Caragols d’Estiu, Tant córrer per a acabar venint, Es necessita poeta, Retrats d’una família nombrosa, SUDBERLÍN (teatre documental), Macbeth vs. Macbeth, Efedeu, S.A.L. i la Chacona del cavaller de la flor fosca i la xica absent que no ho va saber voler; obres que ha representat amb “Teatre de Cantonada” i “Suïcides amb Maneguets”, companyies amb les quals treballa des de fa més de deu anys. La seua última obra de teatre és Penélope no menja perdius, seleccionada per Alacant a escena (2021).
Publica tres llibres de poesia: Els sons del xiquet trencat (Ed. del Tábano, 2004), Introducció al fabulismo (Ed. del Tábano, 2007) i Memòries d’un dia futur (Ed. del Tábano, 2010). En 2015 rep l’Accèssit del Premi Adonáis de poesia pel seu poemari El luxe de posar-nos tristos (Ed. Rialp, 2016). En 2019 rep el tercer Premi de Poesia d’Aspe. Els seus últims poemaris, encara inèdits són: Penélope de l’Havana i Converses mentre veiem caure l’última bomba.
