Dimarts – Publicacions – Obra de los arquitectos en Alicante de Santiago Varela Botella

Aquesta Guia ens mostra com el paper dels arquitectes varia amb el discórrer de la història. Canvien la tècnica, l’accés a la professió, la seua importància social. Amb tot, el seu millor ensenyament – més enllà del valor històric, de l’esforç i la paciència que suposa aquesta minuciosa catalogació que ha realitzat el seu autor – és mostrar-nos que l’arquitectura no és una tasca individual, sinó un treball de generacions. Moltes de les millors construccions que han arribat fins nosaltres, ho han fet gràcies al treball dels arquitectes que es van ocupar de la seua conservació i les van preservar o van reconstruir per al nostre gaudiment.

Divendres – EAC 2020 – Elena Jiménez

Elena Jiménez ens presenta la seua obra Muy frágil (2018, seleccionada per als EAC 2020, composta per impressions digitals sobre peces de taulells esmaltats, un vídeo en bucle i una peça de porcellana serigrafiada.

En el vídeo es mostra l’acció de destrucció d’unes porcellanes impreses. D’altra banda, els fotogrames de vídeo s’imprimeixen en material ceràmic, repetint la informació de manera estàtica i finalitza l’obra amb una peça de porcellana (que es va salvar de les que es van crear) que mostra la seua pell real.

En aquest treball l’artista representa el cos i el compara amb fórmules físiques relatives a la fragilitat o la tenacitat, com la plasticitat o la resistència mecànica i els usa per a mapejar diferents símptomes i diagnòstics físics.

EXPOSICIÓ A LA CASA BARDÍN

Exposició: “Bri(c)ks” d’Aurelio Ayela. Exposada a la Casa Bardín fins al 16 de febrer de 2021

“Bri(c)ks” és un projecte que sorgeix en la perifèria de la sèrie anterior de l’autor, ‘Bala de goma’, però contrariant l’enfocament analític d’aquelles obres on l’element recurrent del punt, maximitzat com a cercle, representava a l’individu en relació amb les dinàmiques socials. Es tracta ara de centrar-se més en l’ésser i en la seua negociació íntima amb el món; en el sentit del flux emocional i en la dimensió atemporal i orgànica que impliquen aqueixos sentiments. Un desplaçament cap a l’expressiu d’aqueixa visió NeoGeo de l’abstracció geomètrica com a diagrama social. En aquesta sèrie, els suports de desaprofitament són els que més abunden; principalment les tapes d’un sol ús de menjar precuinat i els envasos buits de tetrabrik. Residus d’una activitat alimentària que històricament ha sigut, en la seua manca, motiu urgent de rebel·lió social.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Comparte

Comparte en tus redes sociales