Dimarts – Canelobre 44-45 – Arquitectura en democracia (Alicante 1975-2000)

Els últims anys del segle XX van ser anys de febril activitat constructiva, més sí que cap que les dues o tres dècades precedents. Com a resultat es va produir la transformació completa del territori, molt especialment el situat en la franja costanera. Principalment a causa del creixement de les seues ciutats, amb la incorporació de nous usos. L’objectiu d’aquest número de la revista Canelobre, publicat l’any 2001, va ser mostrar l’arquitectura realitzada en els últims anys del segle passat, extraient, si és possible, les conclusions per a vaticinar el que podien oferir almenys les primeres dècades de l’immediat segle XXI.

Viernes – EAC 2020 – Tamara Jacquin

La investigació artística de Tamara Jacquin se centra en el cos i el paisatge, entenent el cos en alguns dels seus projectes, com a percepció, memòria, moviment i presència ja que per a l’artista, és l’espai on les coses succeeixen i un lloc de resistència.

En altres treballs de l’artista, aquesta estudia com el cos construeix el paisatge a partir del record, utilitzant el paisatge recordat per a (re) connectar amb la Naturalesa, no sols de la memòria de l’artista, sinó de passades generacions que habiten en ella. A més, pretén convidar a l’espectador al fet que complete l’obra amb els seus propis records.

L’obra seleccionada per als EAC2020 “Somiant el Bosc”, una instal·lació d’escultura que presenta diverses fotografies impreses sobre tela de seda, amb les quals genera imatges translúcides i subtils que s’esvaeixen muntades sobre una estructura de fusta i corda transitable. La peça entrega diferents perspectives de paisatges que se superposen i esvaeixen com un somni.

EXPOSICIÓ A LA CASA BARDÍN

Exposició: “Bri(c)ks” d’Aurelio Ayela. Exposada a la Casa Bardín fins al 16 de febrer de 2021

“Bri(c)ks” és un projecte que sorgeix en la perifèria de la sèrie anterior de l’autor, ‘Bala de goma’, però contrariant l’enfocament analític d’aquelles obres on l’element recurrent del punt, maximitzat com a cercle, representava a l’individu en relació amb les dinàmiques socials. Es tracta ara de centrar-se més en l’ésser i en la seua negociació íntima amb el món; en el sentit del flux emocional i en la dimensió atemporal i orgànica que impliquen aqueixos sentiments. Un desplaçament cap a l’expressiu d’aqueixa visió NeoGeo de l’abstracció geomètrica com a diagrama social. En aquesta sèrie, els suports de desaprofitament són els que més abunden; principalment les tapes d’un sol ús de menjar precuinat i els envasos buits de tetrabrik. Residus d’una activitat alimentària que històricament ha sigut, en la seua manca, motiu urgent de rebel·lió social.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Comparte

Comparte en tus redes sociales