La construcció de la Benissa liberal es va alçar sobre els fonaments socials d'una classe acomodada, excloent, propietària deIs principals recursos econòmics de la població. Una elit adscrita a una arquitectura ideologica que en la seua deriva liberal-conservadora va acabar per consolidar un estatus que justificava la seua puixança en una legitimitat d'arrels, quasi feudals, per la seua antiguitat de casta. El liberalisme revolucionari va acabar per donar pas a un ordre establit que va mantenir constants els esquemes socials del passat. Els canvis en les estructures polítiques i administratives van conformar una nova realitat que transcorria en paral·lel i aliena a la veritat vital de les classes més desfavorides. Els vells esquemes socials i mentals provinents deIs fonaments atàvics de l'Antic Règim van propiciar una versió quasi feudal del liberalisme polític del s. XIX a Benissa. Bona prova d'això és el panorama social i humà que presentava la població a principis del s. XX, declarada «punt negre de la Marina» per les actituds cacics deIs Torres Orduña i la situació de desigualtat i pobresa en què seguien vivint els seus habitants.