El director del centre madrileny Pablo Iglesias i els professors Ignacio García May i Eduardo Vasco participaran en una taula redona en la qual també estarà Paco Alberola, professor de l’ESAD de Múrcia
L’IAC Juan Gil-Albert ha organitzat una taula redona titulada “La hueya de Estruch” com a acte de clausura de l’exposició documental sobre el director teatral que finalitza el 19 de novembre a la Casa Bardín. La RESAD estarà representada en aquest acte, que començarà a les 18.00 h, amb la participació en el col·loqui del seu director Pablo Iglesias Simón i dos professors més, el dramaturg Ignacio García*May i el director teatral Eduardo Vasco, acompanyats per Paco Alberola, professor de la ESAD de Múrcia.
La taula redona se centrarà en el record de la influència d’Estruch en el teatre espanyol de les últimes dècades. Dos dels ponents, Ignacio García May i Paco Alberola, li van tractar personalment i han sigut els seus deixebles. El primer, que va ser l’any passat l’autor homenatjat en la Mostra de Teatre Español d’Autors Contemporanis celebrada a Alacant, va mantindre una gran amistat amb el director teatral i professor alacantí, mentre que el segon va ser alumne seu en la RESAD i va participar com a actor en el muntatge de Medora (1978).
Per part seua, Pablo Iglesias parlarà de la petjada i record que ha quedat en la RESAD, on l’alacantí va ser professor d’Interpretació i on l’aula de teatre clàssic i l’associació d’antics alumnes porten el seu nom des de fa anys. Eduardo Vasco, que va dirigir la Companyia Nacional de Teatre Clàssic durant set anys i ha sigut també vicedirector de la RESAD, intervindrà com a moderador de la taula.
Amb aquest acte es tanca doncs l’exposició Pepe Estruch. Imagen, voz y palabra que ha presentat des del 2 d’octubre una mostra dels fons documentals donats l’any passat a l’IAC Juan Gil-Albert per Israel Chaves, custodie durant vint-i-set anys de l’arxiu personal del director teatral alacantí, seleccionada per les comissàries Juana María Balsalobre i Cristina Llorens. Fotografies, cartes, diaris, escenografies, adaptacions teatrals, programes de mà, llibres dedicats, enregistraments sonors i visuals, i fins i tot objectes com el Premi Nacional de Teatre concedit a Estruch en 1990, han pogut veure’s des de la seua inauguració el 2 d’octubre.
