Es celebraran a la Casa Bardín els dies 15, 16 i 17 de juliol

Després de la donació del seu arxiu i biblioteca, li entitat ha emprés una campanya de recuperació literària sobre l’escriptor il·licità amb la qual està fomentant la investigació i reedició d’obres

Durant tres dies, del 15 al 17 de juliol, l’IAC Juan Gil-Albert celebrarà unes Jornades d’estiu titulades “Rafael Azuar: l’aventura literària” a la Casa Bardín. Amb diverses intervencions, es parlarà d el seu arxiu donat a la institució, de la seua poesia i novel·lística, així com de la seua relació amb artistes a través de portades dels seus llibres. Una lectura poètica i la presentació a Alacant de l’última edició de la novel·la Modorracompletaran el programa. Les sessions tindran lloc cada dia de 19.00 h  a 20.30 h, i no es requereix inscripció ja que l’accés és lliure fins a completar l’aforament.

Les jornades formen part d’una sèrie d’iniciatives que el IAC Juan Gil-Albert ha emprés després de rebre el llegat arxivístic i biblioteca de l’escriptor per part dels seus sis fills. A la convocatòria d’una línia específica per a estudiar la seua obra en les ajudes d’investigació d’enguany, l’entitat ha fomentat en l’últim mes una campanya en premsa amb articles sobre l’autor, ha assessorat l’ayuntamientote de Salines per a l’última edició de Modorra, obra amb la qual va obtindre el Premi Café Gijón de novel·la curta en 1967 i que transcorre en aquest poble, i ha organitzat aquestes jornades que prenen el títol d’un dels seus últims llibres: La aventura literaria.

El programa s’obrirà el dilluns 17 de juliol amb les ponències “Llegat Azuar. Conservar per a difondre” de Cristina V. Llorens, subdirectora de Documentació del IAC Juan Gil-Albert, i “La trajectòria lírica de Rafael Azuar Carmen. Cap a una poesia reunida”, del filòleg Manuel Valero, un dels dos beneficiaris de l’ajuda d’investigació convocada. La sessió finalitzarà amb una lectura poètica a càrrec de Carolina Martínez García, Macarena Palma Moreno, Pep Rubio i Juanjo Payá.

El dimarts dia 16 es dedicarà a les seues novel·les i s’obrirà amb la ponència “Societat rural en la novel·lística de Rafael Azuar” de José Ferrándiz Lozano, director cultural del Gil-Albert, a la qual seguirà la presentació de la recent edició de Modorra, en la qual estaran Isidro Monzó, alcalde de Salines, i Rafael Azuar Ruiz, en nom de la família. Aquest llibre va tindre una primera presentació el passat 5 de juliol en el saló de plens de l’ajuntament de Salines.

Finalment, el dimecres dia 17 s’iniciarà amb la intervenció de Juana Mª Balsalobre, directora d’Art i Comunicació Visual del IAC Juan Gil-Albert, titulada “Artistes i llibres de Rafael Azuar”, que donarà pas a dos actes posteriors de la sèrie “Descobreix una obra d’art” en la qual sempre s’exposen els originals que es comenten. Primer es parlarà de l’obra d’Enrique Lledó que es va incloure en la portada de Primera antología (1938-1990), comptant com a ponent amb Amalia Lledó, de la Casa-Estudi Enrique Lledó, i en segon lloc serà el pintor i escultor José Díaz Azorín qui parlarà li l’obra seua que va il·lustrar la primera edició de Modorra (1970).

Rafael Azuar

Rafael Azuar Carmen (Elx, 1921 – Alacant, 2002) va compaginar la literatura amb la seua professió de mestre. Destacat novel·lista en els anys cinquanta i seixanta des que va aparéixer Teresa Ferrer (1954) en la col·lecció La Novela del Sábado, va aconseguir ser un dels finalistes del premi Planeta amb Los zarzales en 1958, encara que l’obra va ser retirada a última hora i no es va editar fins a l’any següent a València. En els anys seixanta va publicar Llanuras del Júcar (1965) en Editora Nacional i va obtindre el Premi Café Gijón de novel·la curta amb Modorra (1967), que llavors era el de major prestigi en aquest gènere. Encara seria autor d’una altra novel·la curta, Crónicas del tiempo de la monda (1978), accèssit al Premi Gabriel Sijé, i de diversos relats breus. D’altra banda, va cultivar una àmplia obra poètica, arribant a publicar una Primera antología (1938-1982) i posteriors poemaris. Com a assagista va reflexionar sobre el gènere de la novel·la en El diálogo y los personajes en la novela (1970) i Teoría del personaje literario (1987), i a més va col·laborar en premsa, quasi sempre amb articles sobre literatura.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies