Epifania vegetal
Vivim en temps de crisi ambiental i les noves maneres d’enfrontar i contextualitzar les relacions entre art i naturalesa, són un punt necessari en els processos vitals de la societat. Des d’aquestes mirades, es posiciona el despertar de la consciència ambiental, que posa en evidència altres relacions amb l’entorn i proporciona un espai urgent de reflexió.
Thoreau, encarna el sentiment de Martínez Guirao des d’una perspectiva personal i íntima. És la visió d’una naturalesa pròxima, viva i que interacciona, en cada moment, amb el seu punt de vista personal i natural dels processos artístics.
“Voldria parlar a favor de la naturalesa, de la llibertat absoluta i del més salvatge, en contraposició a la llibertat i la cultura merament civils; considerar-hi l’ésser humà com un habitant, o una part integral de la naturalesa, més que no pas un membre de la societat”.
Henri David Thoreau
I des d’ací, aquesta exposició envolta una visió transcendental de les relacions humanes amb la vegetació. El fet de la humanització de la naturalesa ha portat a aquesta artista a palesar unes mancances històriques que comporten la desconnexió psicològica i emocional amb la vegetació.
En aquest sentit, la pràctica artística de Martínez Guirao gira al voltant de projectes que indaguen sobre la relació humana davant de la naturalesa vegetal amb la pèrdua d’aquesta. Per això es nodreix de la psicologia ambiental, de manera assertiva, per repensar els processos metodològics de la conscienciació ambiental i crear-ne estímuls íntims i profunds amb el seu sentiment natural, la vegetació i el públic. En el seu recorregut natural ens condueix a reflexionar sobre les nostres mancances lligades a la naturalesa perduda i oblidada. I, també, en els límits de la construcció corporal, entesa com a naturalesa latent, la seua obra actual i necessària encarna les noves maneres d’interactuar, evocar i dialogar sobre les nostres relacions amb l’entorn. Ara bé, en aquest camí ex corpore, la proposta expositiva s’entrellaça des de la nostàlgia de les percepcions psicològiques naturals, la bogeria com a plantejament d’un futur psicòtic, de mancança natural, i el cos com a contenidor de vegetació latent que renaix després de la no-vida.
En aquesta selecció natural, l’exposició es compon per tres projectes colpidors. Adveniment (2014) que recrea un context íntim d’aqueixa vegetació que està dins de nosaltres. Amb-ciència psicoterràtica (2015), que ens porta a conéixer les conseqüències emocionals de la desafecció de la natura i els límits psicològics de prendre consciència. I Vegetació Òssia (2017) en el qual un procés natural com la mort desperta a la naturalesa latent en una explosió vegetal.
Les peces entre dibuixos, ceràmiques, porcellanes i bronze que, si bé es disposaran per projectes, tindran un ritme exodiscursiu sota l’aparició, la consciència i l’adaptació. A més a més, sota una estimulació natural, l’obra de Martínez Guirao evidencia una estètica pristina entre blancs ceràmics, bronzes i la seua mirada ancestral que es fa palesa en dibuixos delicats amb pa d’or.
Camins alterns que Martínez Guirao ens fa recórrer des de la seua perspectiva i que expressen les relacions entre art i natura, per mitjà de la creació artística en un entorn utòpic i que s’hi allunyen d’uns estats mancats de naturalesa viscuda.
Álvaro Aroca Córdova
Comissari
Torna al selector d’espais:
